Traure endavant un mitjà de comunicació hui dia és costós i deficitari en la seua grandísima majoria, de fet són moltes les veus critiques que afirmen que a dia de hui el periòdic és un intermediari per a aconseguir la vaixella o el artilugi de moda i critiquen el seu engreixament exagerat en publicitat i catàlegs domingueros, tradicional agost setmanal dels mateixos. Però eixe sobre finançament editorial va més enllà de puntuals increments en el compte de resultats, o en la salvació mensual dels costos. Soles cal anar a informes d’associacions de premsa europeus i nord-americans per a conèixer la relació entre l’anunciant i l’editorial.
Per a conèixer el tractament que se li va a donar a un assumpte o notícia en un determinat periòdic o mitjà de comunicació, n’hi ha prou amb veure qui o quins són els seus principals anunciants, i per tant els seus benefactors predilectes. Sabrem que tractament tindrà un assumpte borsari sobre una opa depenent de qui siga el finançador, si l’empresa opada o la opadora i la postura d’estes davant l’assumpte, si les dós estan d’acord, l’assumpte esta resolt, tots guanyem, si hi ha conflicte, la guerra està oberta i l’opinió sesgada servida. Tirem la vista arrere en l’assumpte Endesa-Gas Natural i el tractament que va tindre el mateix en els mitjans en els que estes dós empreses s’anunciaven. El mateix fet ho trobarem en el món de la banca, la construcció o l’energètic. Altre cas recent són les nacionalitzacions a Amèrica del sud amb les petrolieres, i el tracte rebut per les empreses editorials de les quals són el principal anunciant
En la reunió de la societat interamericana de premsa (que aglutina les associacions de periodistes d’USA, Canadà, Mèxic, Brasil, Argentina, Xile i Uruguai) celebrada en Indianápolis el passat 10 de Maig de 2008, es va presentar un informe esclaridor sobre les pressions a mitjans de comunicació i periodistes. En el mateix es descriu la implicació directa dels anunciants en les línies editorials i el tracte a donar sobre informacions en temes relacionats amb sectors e interessos de les empreses, les pressions arriben fins i tot des del sector públic, amb publicitat estatal, local o regional. En el mateix dossier es posa èmfasi en el cas Argentí, on la publicitat institucional està sent utilitzada com mordassa i càstig al mateix temps.
Com en totes les capes de la vida, hi han nivells i nivells, no fa falta ser una petroliera, ni un grup bancari important, ni tan sols una constructora potent per a ficar la mà en el pastís informatiu. El VCF com empresa també maneja molt, i la seua publicitat a part de ser golosa i apetecible per a molts mitjos, també és usada, igual que en el cas Argentí, sense seguir criteris tècnics ni cap regla de distribució objectiva, és usada com a premi o càstig.
És un clam popular el tracte vergonyant i de favor que esta rebent certa persona en alguns mitjans, justificacions colorants per a qualsevol ésser amb un coeficient intel·lectual mig, tot té la seua explicació, se segueixen criteris tècnics subjectius amb aires mafiosos per a tapar vergonyes i regenerar imatges, encara que la dignitat personal i professional vaja en això, alguns mai l’han tingut, el negoci està muntat així, no he descobert la pólvora, assumptes d’estos son coneguts i sabuts, simplement és una explicació de la falla per a aquells que desconeguen la festa.
Ja saben, per a entendre una línia editorial, mire primer la publicitat, i s’estalviara moltes preguntes, si té un mitjà de comunicació i vol publicitat del VCF, ja sap que té que fer, defense al nou déu, i tindrà el seu tros de pastís. Ahir eren uns, hui serán, o son altres, qui abans no tenia plorava, qui ara te calla, i qui tenia i ja no te, raja. Qui paga opina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada