No se si ahir quedà alguna cosa clara, el que si sé , es que per als màxims accionistes, el club, la institució, no és lo que importa. Es va demostrar, altra vegada, que la classe burgesa valenciana, esta disposta, com ja ho va fer en els anys 80, a deixar al club en la ruïna i en la desesperació abans que posar un cèntim d’euro en la caixa. No a una ampliació de capital, no pose un duro més… Com si ho hagueren posat alguna vegada. Cal recordar-los que ells són màxims accionistes, si, però les accions les van comprar a altres accionistes, no en una ampliació, ni quan la societat va emetre els seus primers títols després de la reconversió, així, que, en el VCF, no han posat un cèntim, ni ara, ni mai.
- No al capital Estranger, si a la foto.
La fauna valenciana, empresarial he d’aclarir, esta tallada tota pel mateix patró, gent sense estudis, ni secundaris, ni universitaris, gent que en els seus inicis, de pobresa i dificultats, es menjaven els mocs, passaven fam i fred, amb els seus quatre duros, guanyats amb titànics esforços, van fer fortuna. El seu model empresarial és el mateix que el d’un mas, acostumen a l’ordene i comandament, la seua visió del mercat es reduïda i rudimentària, sense coneixements en màrqueting, ni en venda de producte. No tenen màsters en direcció d’empresa, i les seues cotes no van mes allà de la classe mitja empresarial, a més, els seus negocis, són prolífics al “enchufe” familiar.
Esta gent, la qual no té estudis, ni màsters en direcció d’empresa, és la que constantment, posant el crit en el cel, criden als déus per a evitar l’aterratge en Mestalla de capital estranger, i ho fan en to pejoratiu, despectiu, i negatiu. Estos, que no saben lo que és un pla d’empresa. Estem per a rebre lliçons, no per a donar. Que capital estranger es faça càrrec de la SAD, és lo millor que li podia passar ha este club, fent un colp d’ull a la flora i a la fauna autòctona és el que convé. Que por n’hi ha de que vinga capital estranger ?, tenen por de que empresaris titulats , amb màsters en els mes exclusius centres d’estudi, i amb dilatades carreres, ens ensenyen lo menuts , ridículs, i estrets de mira que som o hem sigut ?, tenen por ha que ens òbriguen els ulls, i ens ensenyen lo reduïts en el panorama futbolístic-empresarial que estem ? , que els deixen en ridícul ? .. o a cas, ha lo que tenen por, és que eixos “guiris” es duguen els salves, els vitols, les fotos.. i ells els pals?. No dubteu, la història així ho testifica, a estos, l’única cosa que els importa, és la foto, que mes dóna que estiguem en causa de dissolució, ampliació ? que és això? , invertir diners ?, que bogeria !! .. Ací estem per notorietat, i per a fer-nos rics a costa del VCF…. Escolte! No li interessa comprar les meues accions a mil euros ? , jo sóc un pro-home del valencianisme, mire la meua insígnia d’or que duc en la solapa ! , però que? , em va a pagar 500 quilos per les meues accions o no ?.
- Lliçons , i empreses fantasma.
Vilallonga, anit, va donar una lliçó, una lliçó de com provocar una venda, de com guanyar-se al pópulo, a la premsa, i fins a les musaranyes presents en la llotja. No se si Vilallonga és la panacea, el que si es, és que ell, si que té un pla, i no un pla qualsevol, té un “planazo”. És la primera vegada en 16 anys de SAD, que una persona perd el seu temps a exposar un projecte. Acostumats a frases populistes, discursos buits, i rareses inintel·ligibles, les paraules de Vilallonga, van sonar a música celestial, un projecte, una línia a seguir, un model…. és un somni?.
Comparem professionalitzacions… Vilallonga havia aconseguit robar-li al Madrid al seu home miracle, al seu elefant blanc, un professional, igual que havia aconseguit el compromís d’uns altres en diferents àrees, financeres, de gestió…etc. La professionalització de Soler, les milers que ha fet, s’han basat en posar ha amics, ha “pinchadiscos” amb sous de futbolistes, o a coneguts de tota la vida de la família… coneguts que ha part de perdre el temps en les oficines del club.. poc o gens han fet. Són dós professionalitzacions distintes, una, de veritat, l’altra de mas.
Vilallonga vènia, o ha vingut, a jugar a l’empresa de veritat, al mes alt nivell, a diferència dels natius, que jugar juguen, però no se sap ha que, ni amb qui. És curiós, que després de tres anys de dificultats, divines i humanes, per a vendre Mestalla, aparega de la nit al dia, i en el dia que es dóna a conèixer la causa de dissolució del club, una oferta de compra de 300 milions pels solars de Mestalla. Serà convenient preguntar des de quan té Soler eixa oferta, de qui és, i si la tenia, perquè va buscar ha Vilallonga, eixe que no tenia que vindre a donar lliçons de res, precisament a gent , que si li fa falta alguna cosa, és que li donen lliçons.
Jo tinc molt clar el VCF que vull, vull un club que cotitze en borsa, vull un club on qualsevol fortuna del món puga invertir, un club on existisca una estructura financera de les de veritat, no de poble, i un club que a banda d’eixir en la premsa esportiva pels seus èxits en el terreny de joc, ho faça també en l’econòmica pels seus èxits econòmics, vull un club on mane un Jeque àrab, on mane Abramovic, un Aulas, un Agnelli…etc. El que no vull és un club on ningú sàpiga on va, no vull un club on el amiguisme siga dogma de fe, no vull un club on s’accedisca per dinasties o vincles sanguinis, no vull un club de pandereta. Jo no vull este VCF.
Si ahir va quedar demostrat que per als màxims accionistes, el VCF és lo ultim que importa, espere que hui no es demostre , que per als seus aficionats, el VCF també siga lo últim que els importa… hui ha les 17:00 tots ha Mestalla… no voldrem ser com ells, veritat?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada