Adéu, caspa

En un intent de salvar el seu menut castell de naips Llorente va eixir en roda de premsa amb un PowerPoint baix el braç per a demostrar que ell també sap. Encara que soles va aconseguir consolidar la seua imatge de gestor adequat a altre segle, de mal empresari, que lluny d'innovar, còpia, i còpia mal, allò que els ha funcionat a altres. Fins per a fer presentacions interactives el gestor desentona. Va ser l'última escenificació d'un model obsolet e ineficient que no ha parat fins a convertir la SAD en una balena encallada incapaç de trobar eixides al mar que eviten la seua mort per deshidratació. En la nit del dimarts el VCF posarà punt final dos dècades de malson perpetrat per les dolentes arts, el immobilisme i una endogàmia institucionalitzada.

El moment mereixerà la major de les celebracions al quedar l'entitat alliberada de les vergonyes dels seus dirigents, dels actes d'aquells que soles han lluitat pels seus interessos personals, capaços d'arribar fins a l'extrem amb la condició de mantindre intacte el seu cul en la cadira corresponent, deixant la institució sumida en l'edat mitjana a les portes del segle XXI. La sensació d'alliberament és inevitable entre una militància que ha viscut avergonyida del seu govern, presenciant lliçons magistrals d'estultícia dignes de les majors distincions, per part d'unes castes dotades d'una falta de visió, coneixement i previsió alarmant.

No acaben quatre anys de gestió d'un grup directiu, arriba a la seua fi un malson que va arribar a parèixer una eternitat, acaba una forma personalista i ruda d'entendre el club, acaben 25 anys de gestió deficient. Cosa que no converteix als nous en bons, ni en roïns, per se, soles són gents desconegudes, sense passat tèrbol ni mans tacades, gents a les quals caldrà conèixer i deixar que es donen a conèixer a través dels seus actes abans de jutjar-los. Cosa estranya en un VCF habituat a una rotació sense fi de cares, càrrecs, errors e incapacitats que han dut al club del ratpenat a l'enfonsament total. Per primera vegada en la història moderna noves formes d'entendre l'empresa irrompran en l'escena per a dir-nos que per fi el club tindrà dirigents adequats al segle en el qual vivim. Només és un avanç. Un xicotet gran avanç.

Per a la història quedaren les causes de dissolució en la primera meitat del segle XXI, els casos Metrored o València Experience, les operacions sospitoses com les de Múrcia Puchades i els interessos ocults darrere d'una operació com la de Newcoval. El cas Mendieta, l'afluència de familiars i amics amb contractes vitalicis, plans de pensions ad hoc, expulsions i renovacions dirigides pel grau d'amistat o enemistat personal amb el directiu de torn. A consellers que no se'ls coneix altre ofici que ser conseller, als anuncis de la Coca-Cola amb bombes adherides, Ipirangas, 'condes empalmados' i parcel·les venudes a una il·lusió òptica, indemnitzacions milionàries incloses al contracte minuts abans de l'acomiadament, blindatges a personatges mediocres, directius maleducats que deixaven el mòbil encès perquè el periodista afí escoltara els consells d'administració, a subvencions a mitjans de comunicació per a la protecció i adulació de tan gran vergonya. I un sens fi més de capítols que a les 20 hores del 4 de Juny de 2013 arribaran al seu final.

Davant la immediatesa de la seua eixida els ideòlegs del sindicat d'accionistes, els vells porta estendards de les guerres accionarials del passat, han desempolsat les seues armadures per a tornar al camp de batalla que millor coneixen, omplint el club de mines anti persona per a assegurar-se d'afeblir al que consideren usurpador i que es trobe amb la major quantitat de mans nugades. Els colps baixos i les roines formes són els seues ideals, basats en els interessos de les seues butxaques i egos de quins mai han buscat altre fi que el benefici propi. Personatges capaços de reduir el VCF a cendres si amb això s'asseguren poder governar sobre elles.

Eixe pas entre l'eixida de les arcaïques formes i el procés lògic de coneixement dels nous gestors es presenta com una etapa d'assossec i esperança mai abans experimentada. Com qui deixa de fumar, el VCF recuperarà el sentit del sabor i l'olfacte, el color, descobrint noves sensacions, mentre les joves promeses en la direcció del club van desenvolupant les seues dots davant l'atenta mirada d'una graderia que no sol casar-se amb ningú. Fins ara es jugava amb les cartes marcades, amb gent ja coneguda de la qual soles s'esperava més del mateix. El nou consell d'administració haurà de jugar amb el handicap de ser els primers en moltíssim temps sobre els quals hi han expectatives generades, i això, és un bé que poden usar a favor seu i des del qual començar a créixer. Eliminada la caspa, el següent pas és aconseguir un 'pelo Pantene'.