Ser penyista a l'estranger

«Per què costa tant una samarreta a vcfshop.com, sent de Romania, per què he de pagar tantes taxes?» És una queixa habitual de l'aficionat valencianista fora de les nostres fronteres – del que ja hem parlat en diverses ocasions – elevada a VCF Chatting Room, un fòrum privat obert en la xarxa que reuneix a gents de tot el món on expressen les seues preocupacions i les seues sensacions, un lloc on compartir informació del club davant els problemes que troben per a tindre accés a l'actualitat de l'equip més enllà dels partits.

«Pel que a mi respecta, m'agradaria poder comprar material del VCF als nostres països, no haver de limitar-nos a VCF Shop, que a més, ens encareixen la compra per ser estrangers. Vull eixir al carrer i trobar una samarreta dels Ches com puc trobar una de l'Athlètic». És altra de les queixes habituals. Pål Ødegård, integrant de la Penya Chescandinavia, relata al seu blog com la primera samarreta del club que va trobar fora de València fou a Asunción, Paraguai, i no era més que una falsificació barata. Encara que en l'actualitat les compres fetes en l'estranger a través de la xarxa pateixen un elevat – i exagerat – sobrecost en el passat ni tan sols tenien la possibilitat d'accedir a elles, ja que el sistema de compra on-line els demanava el DNI, o en defecte d'això, la targeta de residència.

Encara que la vida del aficionat ras no és fàcil, allunyat de l'actualitat, sense accés a notícies en anglès més enllà de l'escàs grapat de paràgrafs amagats darrere de la bandera britànica que es redacten a la web del club, la del penyista es presenta més àrida. Aldar Kardonov, portaveu de la recent inaugurada penya a Minsk, es queixa de la quantitat de promeses i compromisos adquirits pel VCF que no s'han complit, ni tan sols atés, en estos mesos després de les pompes rebudes durant la prèvia del encontre davant el BATE Borisov. Un sentiment d'abandó compartit per altres penyes establides a Europa.

«Sacrifiquem temps i diners per a ajudar a captar més seguidors, per a que el VCF s'expandisca, però no ens compensa este treball, no tenim ajuda ni incentius de cap tipus, ens sentim abandonats. Des de l'arribada de Blas Madrigal ni tan sols tenim comunicació amb l'Agrupació encara que paguem la quota corresponent». Es lamenta altre integrant d'una de les penyes estrangeres més veteranes. I no és que no facen res per millorar. Integrants de la Peña Chescandinavia relaten com van arribar a col·laborar aconseguint que la web de l'Agrupació tinguera una versió en anglès que donara informació i prestara ajuda als aficionats estrangers. Una col·laboració que va funcionar fins al canvi en la direcció de les penyes, que va acabar amb ella. També van oferir traducció gratuïta per a omplir de contingut en anglès VCFPLAY , i encara que van rebre una predisposició positiva per part dels integrants del canal, les altes instàncies no van donar mai cap resposta.

Però el principal problema arriba a l'hora del finançament. La APV instrumentalitza la venda de loteria com via d'ingressos per a les seues penyes, un problema legal – que encara que a Espanya es faça la vista grossa – els grups establits a Europa no poden eludir. Una falta d'al·licients que s'estén a la dificultat d'accedir a entrades per a viatjar a Mestalla o la impossibilitat de beneficiar-se dels descomptes en les tendes (físiques) oficials. Totes estes dificultats, en paraules de Pål Ødegård, vicepresident de Chescandinava, ha dut a la penya a una fase de revitalització que busca salvar-la. «Tenim tots un gran amor pel VCF, i som capaços d'ajudar en moltes coses, només necessitem un poc de col·laboració per part del club» diu.

Com funciona en altres països?

Els clubs anglesos, que són els únics que tenen reglamentat i bé estructurat la creació de clubs de supporters en l'estranger, amb exigents condicions per a poder ser oficials, ofereixen una amalgama d'incentius que no només beneficien a les penyes sinó a l'economia de la pròpia entitat. El Chelsea permet als seus integrants fer grans comandes de material omplint un simple formulari via mail o fax que queden exempts de despeses d'enviament. Les seues penyes al món no només ho utilitzen per a ús propi sinó que a més forma part del seu finançament, i de rebot, es converteixen en una tenda ambulant que ajuda a col·locar els productes del club al mercat internacional. A més sorteja mensualment bons de 100 euros per a gastar a les seues tendes on-line o físiques entre estos clubs, sense oblidar que tenen assegurades entrades per a acudir a l'estadi sempre que ho desitgen. Depenent del nivell del grup – ho marca la quantitat de membres – s'asseguren fins a 50 entrades per a partits de Champions jugats al continent o 400 entrades per a les finals que jugue l'entitat. Tot amb descomptes de fins al 20% - 35% si el viatge supera cert quilometratge -

El Tottenham fins i tot ofereix personalitzar a cost de producció les seues samarretes, gorres i jerseys de carrer amb el nom de la penya i el seu escut. I el Liverpool té plantilles descarregables per a que puguen fabricar-se sense cost afegit les seues banderes i pancartes. Encara que els hi ha, com l'Everton, que es comprometen a dur un jugador del primer equip a la seua inauguració per a fer-los lliurament d'una samarreta signada per la plantilla com relíquia per a lluir a la penya. Esta classe d'objectes també els ofereix el Chelsea. Encara que el més cridaner és que tots editen una revista digital – també enviada en format físic – enfocada únicament cap als seus clubs estrangers on els posen al tant de l'actualitat del club i de les comunicacions internes pertinents.

La impossibilitat d'accedir a entrades fora de casa en competició europea és altra de les queixes de les penyes del VCF arreu del món. El més cridaner és com els clubs anglesos no soles estructuren els seus grups en nivells – bàsic, gold i premium – sinó com atorguen “punts de fidelitat” depenent de les accions que estos creen als seus països per a la difusió dels valors del club, en la captació de nous aficionats o en l'expansió de les bondats de l'entitat, que es tradueixen en adquirir nous privilegis a l'hora de comprar entrades, realitzar viatges o adquirir productes i paquets de serveis. Per als clubs Premier League les seues penyes són una font d'ingressos més, on tenen el Supporters Forum obert per a elevar les seues queixes i problemes al costat d'una intranet que els comunica directament amb la direcció del club.

Hui dia el valencianisme around the world ha de patir la solitud de la seua militància, deixant un reguer de queixes als pocs punts en la xarxa en la qual poden compartir les seues penúries i preocupacions amb semblants. El que no saben, és que els aficionats locals comencen a sentir-se igual de sols i abandonats que ells. I estos tenen el club a les portes de la seua casa.