Es nota, es sent, Andreu president

La presidència interina d'Andreu Fajardo, un home que compara el seu sentiment valencianista amb tindre accions del BBVA, escenifica a la perfecció esta etapa de degradació moral i social sense límits que viu l'entitat des de fa massa temps. Aspectes que no fa molts anys haguérem desestimat per inversemblants, escandalosos e intolerables, hui els acceptem amb gust, amb total normalitat. L'atrocitat s'ha instal·lat a les nostres vides tan còmodament que ja tolerem qualsevol cosa amb una facilitat que espanta. El revolucionari gestor que comandarà la nau fins al 4 de Juny no deixa d'encarnar tots els pecats capitals que han dut al club a esta situació.

Fajardo es va lucrar venent les seues accions i és elevat a la presidència, com altres llueixen capitania després d'asseure a la institució davant un tribunal, com els que passegen lliurement pel carrer i acudeixen a la llotja sense conseqüències o hi ha qui encara se les dóna d'informador veraç quan han omplit les seues butxaques per a guanyar-se el seu silenci. Polítics que van arrossegar a la institució fins a l'abisme brinden amb cava la derrota en un judici per a dir-nos que no manen mentre no paren de moure els fils e imposar la seua voluntat a capritx. I tot amb complaents espectadors observant com juguen amb el seu equip i ho enfonsen un poc més sense moure una pestanya. Ens han furtat fins la capacitat de sorpresa.

L'última ocurrència d'una Fundació caòtica, perduda, contradictòria i basta, que transmet la sensació de no saber on està ni cap on anar, és inventar-se unes eleccions ja nascudes des del frau, buscant imposar voluntats i encotillar el ràdio d'actuació del que isca d'eixa potinga al·legal per a llevar-se de damunt la responsabilitat de les seues pròpies actuacions, carregant-se-les al ungit pel poble. Tal és el despropòsit que ens volen fer pagar el funeral d'un cadàver que és seu.

Tot este veletisme institucional, amb discursos vehements que a posteriori són ingerits amb guarnició, de clubs que no es venen llevat que vinga algú a comprar-lo, intencions de dirigir institucions en l'ombra reunint-se amb empleats en empreses de l'extraradi, amb Fajardos escenificant l'enfrontament entre les parts dient que té 40 o 50 vegades més accions que tot el patronat junt - patronat que ni és soci ni accionista - amb una Fundació dividida i una Generalitat enfrontada en dos faccions, no fa més que sumir al caos a una societat que es veurà paralitzada durant quasi tres mesos per la incapacitat dels seus governants d'assumir responsabilitats.

Varona està sent víctima del seu discurs de pressa de poder, on creia que podria imposar la seua voluntat amagat a un despatx i alçant el telèfon. Espantat ara per l'exposició del seu càrrec ix corrent tirant per l'excusat a una institució com el València CF per covardia i poca homenia. Tot este espantall que han portat quins deurien haver aportat estabilitat, confiança i seguretat, per quins tenien l'obligació de presentar un projecte sòlid en la direcció que fora, està sent consentit pel Carrer Cavallers.

Almenys tot açò ha servit per a què aquells que s'han passat quatre anys santificant a les institucions, a la Fundació, i fins al banc – que ha estafat a gent indefensa en les preferents – de sobte hagen descobert il·legitimitat en els dirigents, un club dirigit des de les altes instàncies, i un sens fi de problemes que vénen ocorrent des de fa massa però que la seua condició d'evangelitzadors del poder no els deixava vore.

De cop i volta, al VCF se li ha posat una cara anys 80 que fa tremolar.