2 d’oct. 2012

Altra vegada Feghouli

«L'any que ve he de seguir millorant». Amb eixes paraules l'algerià va abandonar Paterna per a incorporar-se a la seua selecció abans de gaudir d'unes merescudes vacances. Aquell va ser el seu any. El de la seua eclosió. La biografia de Feghouli nada entre el estrany i el poc freqüent. Fins i tot els aficionats francesos són incapaços de reconèixer en ell al jugador que van veure corretejar pels camps de la League 1 durant dos anys. El seu va ser un d'eixos salts evolutius inesperats que ho situen a la dreta de Mendieta o Claudio López, els seus antecessors en metamorfosis sorpresives. Menys accelerat i més resolutiu el menut buda ja s'atreveix fins i tot a llançar pontets a rivals desprevinguts.

Sosó està vivint el seu millor moment. Toufik Makhloufi, medallista a Londres 2012 i tot un referent del atletisme nord-africà, es va declarar fan del jugador el passat estiu, unint-se als molts algerians, que a manera d'agraïment per renunciar a jugar amb França, li ovacionen amb devoció cada vegada que és nomenat per megafonia. Eixa implicació amb el país d'origen dels seus progenitors li ha valgut per a convertir-se en tot un ídol de masses entre els més joves, que no dubten en abordar aeroports i hotels a la recerca d'una foto o un autògraf del esportista més internacional del país.

Acostumat a reptar a la naturalesa no és d'estranyar que no li pese lluir el '8' al seu club i el '10' en la seua selecció, dorsals amb una alta càrrega sentimental e històrica en ambdós bàndols, que Feghouli afronta sense immutar-se, amb arrests, tret identificatiu d'una personalitat que li ha dut a sobreposar-se amb naturalitat i una fredor estoica a una carrera plena d'obstacles. Amb silencis quasi fúnebres, i un treball incansable, ha assolit les seues metes sense l'ajuda d'una col·lecció de portades regalades ni de campanyes farisees en el seu nom. Tot el que té s'ho ha guanyat amb el suor del seu front, fins i tot rebent el descrèdit de molts.

Agraït amb aquells que li han ajudat a ser qui és, i sensible al món que l'envolta, col·labora amb ALIF, una associació àrab que s'ocupa de xiquets amb Síndrome de Down, arribant fins i tot a posposar les seues vacances durant uns dies per a conèixer a un dels seus integrants, declarat fan seu, a qui va obsequiar amb la seua samarreta de la selecció: «sóc una persona que dóna molta importància a la família. Per a mi, és molt important ajudar als xiquets amb problemes. Cada vegada que es presenta l'oportunitat, acudisc de bon gust. A estos joves, que pensen que som 'intocables', tenim l'obligació d'ajudar-los. Em commou veure als xiquets en una situació així». Va declarar al diari algerià Le Buteur.

Al jugador, que guanya el mateix que el seu president, no li amoïna el seu contracte. Declarat fan del PSG i tenint la conquesta de la Champions com a futura meta, és dels que pensen que amb esforç tot s'aconsegueix. De moment afronta el seu any decisiu, el qual li ha de fer entrar en altra dimensió, consolidat en l'onze titular d'un dels grans i havent millorat tant a nivell físic com en la seua efectivitat de cara al gol. Mostrant-se immune al canvi d'entrenador, de mètode i de rol, Feghouli segueix brillant amb llum pròpia sobre la resta dels seus companys amb una intensitat i una capacitat de treball encomiable, que a compte gotes, ens deixa veure algun menut centelleig d'eixa qualitat que un dia va atresorar i que el va dur a ser comparat amb Zidane.

Una graderia en coma induït ja conta, amb normalitat i resignació, com una agonia perllongada, els dies que falten per a que una nova mentida a manera justificació els aborde disfressada de renovació fallida que facilite el posterior traspàs, i amb ella, més abonaments en taquilla sense vendre en forma de protesta silenciosa. Ja no tenim ni el dret de vore créixer a Feghouli.

4 comentaris:

cheblogvalencia ha dit...

Triste es que un acontecimiento ilusionante como es ver el crecimiento de un jugador de nuestro equipo signifique que esté más próximo a ser vendido. Es lo que han hecho con nuestro Valencia. No es más que un banco malo, donde cada activo que sale del calificativo tóxico pasa a ser vendido para enriquecer a los demás equipos

THB ha dit...

+1 lo del 'banco malo' genial. I això que la catàstrofe encara no ha començat. Per cert deixe algunes declaracions dels entrenadors de Feghouli al Grenoble i a la selecció que han publicat fa poquet en EuroEsport França per a la prèvia del partit vs Lille:

Pouliquen, l'entrenador que el va pujar al primer equip: "Ho tenia tot, visió tècnica del joc, atent en les instruccions i amable en el tracte. Era un xic bo, amable i reservat." - "Al grenoble el varen soterrar massa prompte, es varen oblidar de que soles tenia 20 anys"

Halilhodzic, el seu seleccionador a Algèria: "Tindria un lloc en la selecció Francesa" - "les seues habilitats tècniques, la seua capacitat per a recuperar la pilota, i una bona visió del joc, em fa creure que pot arribar a ser molt un gran. Però per aplegar a eixe nivell té que millorar el seu físic, la sua mentalitat i la seua agressivitat sobre el camp"

Pillgrim ha dit...

Dicen que ya han empezado los contactos para su renovación. Ahora es cuando nos vamos a descojonar con la oferta que le harán para venderlo como el malo. Aunque creo que el propio Sosó aceptará ganar 2 duros más pactando un traspaso este verano a la primera oferta que traiga por 15 kilos.

THB ha dit...

Braulio: "hem perdut la perspectiva amb Fego, no oblidem q va vindre gratis. Que es quede depèn d'ell, apleguem on apleguem"

Lamentables paraules d'este subjecte que cada volta que parla de Feghouli ho fa amb un despreci palapant. Tinc la sensació de que es per tema personal amb Fernando.

Però bé, si abans escric lo que dic en l'últim paràgraf abans ixen estos moniatos a posar-se en evidencia. Ja es va despatxar a gust en Maig quan va dir allò de que no havia fet res i que tenia que demostrar esta temporada que mereixia renovar.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...