25 de set. 2012

Com s'ompli un estadi alemany?

Són l'enveja d'Europa. Estadis replets, ambient extraordinari, preus assequibles, instal·lacions modernes i recintes que exerceixen de maquines de fer diners. Però com es dota de vida a Arenes de tals dimensions? En un continent on l'assistència als estadis es va reduint temporada darrere temporada la Bundesliga conta amb el camp que més espectadors acull entre els seus seients, el Iduna Park de Dortmund, al llarg d'una temporada en el vell món. Sent el campionat alemany el de major afluència de públic durant els caps de setmana, amb una mitjana que frega els 45 mil espectadors per partit.

Amb l'idea de generar un constant flux econòmic, per alliberar a les entitats a l'hora de plantejar promocions i paquets especials, només entre un 40% i 50% del aforament és venut com abonaments, quedant la resta en taquilla. Un dels aspectes que més crida l'atenció sobre la formes de venda de tiquets és l'explotació del servei, que inclou venda directa per telefon, en les seues tendes oficials repartides per tota la ciutat, en comerços associats, en associacions d'aficionats, en centres cívics, o en les instal·lacions dels seus principals patrocinadors, que en molts casos, són els encarregats de donar treball a una part important de la seua massa social. Una relació empresa-futbol que va lligada a la introducció del esport al país a mitjans del segle XIX.

Cultura de l'intercanvi, preus i avantatges

Siga per la idiosincràsia germana o per una qüestió pràctica, no sol estar bé vist que sabent de no poder acudir a un espectacle no permetes que altra persona puga tindre l'ocasió de fer-lo. Per això hi ha una extensa i variada xarxa d'intercanvi d'entrades on els més beneficiats solen ser els abonats, reemborsant-los íntegrament el preu de l'entrada inclosa en el seu abonament de temporada davant la impossibilitat d'assistir al encontre. I tot sense moure's de casa. Els Call Center dels clubs s'encarreguen d'això, i ara, gràcies a diversos acords amb empreses com Viagogo, es pot realitzar per Internet en questió de segons.

Encara que siga habitual llegir que el campionat alemany té els preus més baixos d'Europa, no sol ajustar-se del tot a la realitat. Si ho són comparats amb la Premier. Però el preu de les entrades no sol ser molt diferents al de qualsevol partit de la Lliga BBVA. En Dortmund l'entrada més barata costa 17 euros, per 83 la més cara. Quedant els 25 i 30 euros enmig d'ambdos quantitats. No molt allunyats estan els 15 euros d'entrada mínima en Munich, els 30 de nivell mig o els 90 de les més cares. Per no esmentar els 23 euros de preu mínim al Veltins Arena, estadi propietat del Schalke 04.

La veritable diferència resideix en els diferents nivells d'entrades i múltiples paquets que s'ofereixen. Els clubs no dirigeixen la seua política de ticketing cap al jove emancipat amb bon treball i en vies d'assentar-se en el món. Ni en la parella de mitjana edat amb la vida més o menys resolta. Per a ells, amb sous mitjos que freguen els tres mil euros (2800 en concret), es considera que han de passar per caixa. El target sobre el qual recau tal política es centra en els xiquets, adolescents, estudiants, matrimonis joves i grups socials diversos.

Depenent de quina entitat sigues soci, pots tindre infinitat d'avantatges. El Bayern inclou un descompte del 5% en la compra d'entrades per als seus i una rebaixa del 50% per als adolescents de 13 a 18 anys. Uns altres com el Dortmund inclou rebaixes de fins al 50% en la compra de tota classe de productes (incloses entrades) als seus socis que superen els 65 anys d'edat. L'entitat bavaresa fa el propi però incloent a tot pensionista indistintament del nivell de la prestació social que reba. Clubs com el Hannover agracien als seus aficionats universitaris amb un 25% de descompte en l'adquisició de qualsevol producte oficial o entrada. I al Hamburg fan una decidida aposta pel 'carnet jove' que permet a tota persona fins als 21 anys gaudir de descomptes del 22% en la compra de qualsevol producte.

Estos avantatges també contemplen viatges, visites als museus, subscripcions a revistes oficials o contractació de paquets prèmium de serveis de telefonia dels seus patrocinadors.

Xiquets i Famílies

La meitat dels esforços de les institucions es centren en els xiquets i en les famílies amb fills menuts. En tots els estadis els menors fins als sis anys entren gratuïtament, amb possibilitat de guarderia, que no sobrepassa els 2 euros de cost per fill. Encara que no tenen dret a seient propi en l'estadi. Superada eixa edat depenent del recinte en el qual et trobes, el preu de l'entrada vària en funció dels descomptes i paquets establits pels clubs. De 6 a 13 anys el valor mig del tiquet sol quedar-se entre els cinc i sis euros.

Habituats en este costat dels pirineus a parlar de graderies d'animació, pot ser que sorprenga l'organització de les mateixes en la Bundesliga. On a més dels típics fons per als aficionats més animosos, existeixen espais reservats per a famílies i adolescents.

Al Iduna Park de Dortmund el preu per a accedir a la graderia familiar és de 40 euros per a una família de tres membres, i 45 per a aquelles amb dos fills. L'accés a dit servei té un límit d'edat, els 13 anys. Una vegada superada es perd el dret a accedir a la mateixa. En Gelsenkirchen les famílies poden accedir a la graderia reservada per a ells per 39 euros, encara que a diferència dels seus veïns del Westfalen la limitació s'estableix fins als cinc membres, i l'edat máxima arriba als 15 anys. Els preus més assequibles els té el Eintractch de Frankfurt, entre 14 i 20 euros depenent de la quantitat de membres. L'èxit d'estes polítiques és tal que existeixen àmplies llistes d'espera i estranya és la temporada que no s'escometen millores en els Arenes per a ampliar l'aforament de les mateixes.

Estes accions no només es limiten en establir preus econòmics per a afavorir que una família puga gaudir de l'experiència de veure un partit en l'estadi. En l'interior es troben amb infinitat d'activitats i serveis per a ells. Des de menús especials amb preus assequibles, fins a activitats lúdiques de diversa índole dirigides a que la permanència al recinte ( i per tant del consum) s'allargue tot el possible. Fins i tot tenen previstos dies especials.

Els benefactors del servei tenen la possibilitat de de celebrar els aniversaris dels seus fills en l'estadi el mateix dia de partit. En Hannover, per exemple, per 100 euros, el xiquet, cinc amics seus i els pares de tots ells tenen assegurada la seua festa, amb entrega de regals (que inclouen samarreta de l'equip i productes oficials) i visita al vestuari per a conèixer als jugadors. El preu addicional per cada xiquet o adult extra no sobrepassa els 4 euros. En altres estadis la celebració es pot realitzar durant qualsevol dia de l'any amb preus similars, de 90 a 100 euros, i molts asseguren la presència d'almenys un parell de jugadors com a colofó a la celebració. Amb les seues fotos incloses i tour per l'estadi i el museu.

Futbol social i per a púbers

No tot són xiquets i famílies perfectes. Els paquets per a afavorir l'assistència als estadis també contempla als amics. Els programes de ticketing per a grups i empreses són variats i complexos depenent del club. De tots ells ens quedem amb el del actual campió de la competició: Un grup de 25 persones que vulguen acudir al partit haurien de pagar 20 euros per cap, però es veuran obsequiats amb un 10% de descompte en el preu de les entrades. I a més, dos d'ells entraran gratuïtament. Un valor superior, un 15% de rebaixa i 5 entrades gratis, es reserven per als grups de 50 persones, i els de 100 a més de tindre 10 entrades gratuïtes, la resta es veu beneficiat amb un 20% de descompte. Estos paquets van destinats especialment a les escoles, a les acadèmies de futbol de la zona, a treballadors d'una mateixa empresa o a entitats cíviques o socials que vulguen 'quedar' per a anar al camp un dia de partit.

I que passa amb els adolescents rebels? També existeixen graderies especials per a ells. En Hamburg per 10 euros tenen accés, i a més, el club posa a disposició línies d'autobusos que s'encarreguen d'arreplegar-los i retornar-los a la seua casa sense cost addicional si no tenen qui els duga, o si per contra, volen emprendre la seua pròpia aventura amb un parell d'amics. Encara que el servei està limitat dels 10 als 17 anys, i una vegada dins de l'estadi conten amb l'especial atenció de monitors i agents de seguretat per a la seua vigilància. En altres ciutats, com a Kaiserlautern o Mainz, son les autoritats municipals les encarregades de posar al servei dels púbers línies especials de transport públic amb la corresponent vigilància.

L'aficionat mana

A pesar de tots estos avantatges, guanyats pels socis durant anys d'exigències, i el seu major nivell de poder adquisitiu respecte a un aficionat espanyol, en l'últim mig any una onada de protestes es van succeint al llarg de tots els estadis de la Bundesliga per la pujada del preu de les entrades empreses pels clubs. La tercera en tres anys. Que han deixat veure pancartes que resaven lemes com “El futbol ha de ser accessible per a tots”. Ja hi han informacions que apunten que la convenció anual entre col·lectius d'Ultres que es celebrada a Berlín amb la DFB i la Policia es presenta tibant per este motiu. L'any passat va ser allà on es van iniciar les primeres protestes, que a comptagotes, encara es deixen veure jornada a jornada al llarg de tot el país.

Mentre arriben, els clubs segueixen apostant en facilitar que els més menuts, futurs consumidors i transmissors de la passió a les seues descendents, tinguen la possibilitat d'accedir als estadis en eixa edat on l'ésser humà construeix la seua consciència i assenta les seues conviccions més primitives. No només es tracta de generar diners, sinó també de cuidar i perpetuar la teua massa social. Però és Alemanya, un futbol on la paraula utopia no existeix, i la definició de 'dirigent' no soles es compleix, si no que també es fa complir.

5 comentaris:

cheblogvalencia ha dit...

Las comparaciones son muy odiosas. Leyendo este genial artículo piensas, porqué no haremos las cosas un poco más lógicas aquí. Tenemos el ejemplo solo hace falta copiarlo bien

THB ha dit...

Pues si. En quant et poses a vore com està muntat el futbol ací i el compares amb el de fora (i no cal anar-se'n a Anglaterra o Alemanya, amb França ja basta) et dones compte de lo tercermundista que és.

Desgraciadament ens hem quedat anclats en 1995, no hem evolucionat res ni en infraestructures ni en estructura societària ni en vies d'explotació...

I això que fórem dels primers en convertir-nos en SADS... ací a diferencia de la resta del món, eixa conversió en empresa va portar la modernitat i l'esplendor al seu futbol. Al nostre va servir per a que continuara tot igual.

Anònim ha dit...

Aquí no nos hace falta nada de eso, que para algo tenemos la mejor liga del mundoooooo hombreeeee, furgol, furgol, furgol...

Pillgrim ha dit...

Es maravilloso ver en inglaterra como estadios viejos y arcaicos han sido remodelados durante años en su interior para dar cabida a todos estos servicios.

Aqui con estadios que por la indiosincracia de la arquitectura tienen amplisimos corredores internos que apenas necesitan obras de acondicionamiento en 50 años no se han tocado más que para poner asientos de plastico.

Quien quiere dinero tiene que invertir para recoger.

Anònim ha dit...

pues si con esos precios y facilidades se quejan, si tuvieran que soportar los horarios que tenemos y los precios abusivos que nos ponen, quemarían el reichstag 1 vez al mes.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...