24 d’ag. 2012

Un partit com a símptoma

Encara perdura eixe breu record a altra època cada vegada que VCF i Deportivo es veuen les cares. Bebeto va deixar d'amargar la vida al valencianisme per a donar pas a Riki, augurant victòries segures on antany es veien malsons probables. L'auge i caiguda de dos conceptes similars han anat quasi de la mà, en paral·lel, com donant-se l'alternativa amb menyspreu. Primer tu, després jo, al final els dos. En Mestalla varen recordar el que eren quan van veure a un equip de segona estar a un penal de guanyar la lliga. Fou com un atac d'orgull que va fer desempolsar un pedigrí al qual quasi s'havia renunciat per pura estultícia.

Ambdós conjunts van representar durant els últims vint anys el concepte de democràcia futbolística, potències obstinades a evitar que la fórmula Cruyff acabara amb el que sempre va ser la lliga, un tots contra el Reial Madrid, on convidar a Sporting, Reial Societat o Las Palmas a lluitar al front quan la vella guàrdia es recloïa en els seus palaus d'hivern a llepar-se les ferides.

A la idea la van matar. Amb gol d'Aimar inclòs. Aquella moneda de cinc cèntims posa la frontera entre el que va ser i el que és, entre Valerón-Baraja i Oliveira- Soldado. Quins van formar una fèrria oposició a una tendència hui triomfant tornen a veure's les cares per a mesurar l'estat de la seua recuperació, separades només pel pes de la tradició que uns posseeixen i que altres mai van tindre. Eixe tornar a començar converteix al partit de la matinal del diumenge en un símptoma.

Des de la intranscendència actual, com record d'una lluita per un títol obert a tots, este “com estàs de lo teu” sense gent en les graderies ni atenció mediàtica de cap tipus identifica el present i passat d'una lliga que allarga la seua agonia a falta de que algú sàpiga posar-li fi. No deixem d'estar davant els únics, i últims, equips que van posar en dubte l'hegemonia imperant.

2 comentaris:

Noé Hernández ha dit...

Quins records, aquells València-Depor calents, broncos i que decidien mijta lliga.

Des de eixa época (2003/04), el VCF no perd a Riazor, i com olvidar eixe gol d'Aimar...

THB ha dit...

Ahir també vaig vore vídeos del Betis, que va tindre una època on lluitava entre els 3 primers (ojo que Zubizarreta va parar un penal en un 1-1 del vcf vs ells) o la Real Societat que feia de vcf d'emery.. eterna 3º amb Kodro i companyia... El Tenerife de Makaay...

quina lliga teniem i quina puta merda sens ha quedat..

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...