Deixeu-li perdre en pau

Tal era la creença de que un canvi bastava per a solucionar-lo tot que alguns s'han dut una gran decepció al veure que moltes coses segueixen igual. Amb tot just un mes i dos setmanes d'entrenaments, d'introducció de nous conceptes a un grup acostumat durant anys a una rutina i a una forma de fer, hi ha qui exigeix veure ja una maduresa i un nivell de compenetració que en molts casos tarda decennis en aconseguir-se. Construir un equip és una tasca lenta i costosa, máxim si comptes amb la dificultat afegida d'agafar el testimoni després de quatre temporades d'un treball ja assimilat. Canviar costums, formes de fer i mètodes no és fàcil.

El cas estrany per tant, seria veure altra cosa. El normal, és contemplar errors, contradiccions, desajustaments i falta d'enteniment davant una nova lliçó de la qual soles s'han llegit dos paràgrafs. Pellegrino s'enfronta a un quàdruplex salt mortal.Pagarà la falta de cafès i sopars, aspecte que va gestionar molt bé el seu antecessor, que ja li comencen a costar comentaris solts per part de manipuladors nats. Farà front a la seua pròpia inexperiència i a un equip mal compensat en el centre del camp, línia vital, carent d'individualitats amb les quals equilibrar la balança durant el període d'aprenentatge.

El caminar d'este nou VCF per la lliga es presenta molt similar al cuperiá. Serà el propi entrenador qui durant este període de transició anirà descartant a aquells que hui veu com a garants de les seues idees per a rescatar als ja apartats d'elles, modificarà sistemes i motlurarà les seues pròpies conviccions conforme el grau de coneixement d'esta plantilla vaja en augment. Com li va ocórrer a tots els seus antecessors la primavera en esta nova etapa veurà l'alba quan el canvi d'any traga el cap i no amb els últims calors de l'estiu. Ens espera una temporada res lineal i molt menys monòtona, que anirà de menys a més si tot ix bé.

Este equip va a perdre, i va a perdre molt, abans de començar a guanyar. Deixeu-li perdre en pau.