Tirol del Sud guanya l'Eurocopa

Onegen banderes estranyes, i els seus participants estan molt allunyats del glamour d'aquells que protagonitzen el torneig del estiu, però l'altra Europa ja té al seu campió, i no és ni Alemanya ni Espanya. Prop de la frontera germana amb Polònia, a un parell de centenars de quilòmetres de les seus del rimbombant campionat que organitza la UEFA les minories ètnic-lingüístiques del vell continent van tancar el passat dia 24 la seua particular Eurocopa. En la Lusàcia alemanya els italo-germans del Tirol del Sud es van imposar per 3-1 als hongarèsos-romanís per alçar el seu segon torneig consecutiu després del èxit assolit en 2008 a Suïssa, disputat en el cantó dels Grisons.

En esta edició van participar vint seleccions, des de gal·lesos, fins a cimbris – ètnia que viu en Trento – al costat de les minories alemanyes i croates de Dinamarca i Sèrbia, o els eslovens de Caríntia, sense oblidar als Karachay, l'ètnia turca del caucas rus. Tots reunits baix l'auspici del govern de Saxònia. La cerimònia inaugural va aconseguir conjugar la diversitat cultural dels participants incloent himnes en turc i balls regionals hongaresos dotant a la modesta escenografia d'un colorit adequat sense caure en l'estridencia folklòrica ni en els excessos.

La reivindació e intercanvi cultural és un dels pilars que fomenta esta Europeada, que troba en els més joves el seu principal puntal. L'equip amb la mitjana d'edat més baixa del campionat ho va presentar l'Hongria-Romaní de Istvàn Mezei, incloent entre les sues files alguns seleccionats que just superaven els 14 anys d'edat, convocats com via d'escapada a la seua situació, que sovint, es veu truncada per l'atur o l'alcoholisme dels seus progenitors, especialment maltractats per l'auge extremista en el país dels magiars, que han dut a les milícies del partit en el poder a emprendre persecucions fins expulsar dels municipis que controlen tant a les minories com als emigrants.

Els germans Agmenc, Jordan i Amiel, arriben al torneig des d'Occitania per a completar la seua immersió en una cultura fins fa poc gens familiaritzada per a ells, encara que haja pertangut al seu llinatge durant generacions “a casa només el nostre avi parla occità, ens pareix interessant aprendre la nostra cultura i ajudar que no es perda la llengua” Un nexe en comú de tots els participants, com els ocorre a la família Honecker, naturals de Dresden, e instigadors d'una campanya per a que el sòrab – la llengua dels saxons – siga reconeguda pels landers, ja que soles un terç d'ells viu en la Saxònia nascuda després de la reorganització federal de la pos-guerra. “Parlem tot el temps en sòrab, fins i tot amb els xiquets, encara que és complicat mantindre una llengua no reconeguda, ixen al carrer i soles escolten i lligen alemany.”  

Encara que la selecció dels sorbis de Lusàcia siga la més professional, contant fins i tot amb Frank Rietschel com a seleccionador, ex jugador del E.Aue, no han tingut una longevitat especial en el torneig. Clasificaren segons del grup A darrere dels caríntis i van ser eliminats en quarts pels romanís després de perdre per 1-0.

L'èxit del Tirol italià suposarà un recolzament per a la política del partit (del mateix nom) que conta amb tres diputats i altres tants senadors a Roma, a més d'un representant en el parlament europeu, en les seues ànsies d'aconseguir un estatut d'autonomia per a una regió de parla alemanya.

Qui sap, pot ser que en 2030 la selecció valenciana es presente al torneig en representació de la minoria valencià-parlant de la seua pròpia regió. Per falta d'esforços no serà.