El fracàs del jugador proveta

Per al equip infantil del Schalke eren dies feliços, la parella Draxler-Jevtic destrossava sense pietat als seus rivals conformant una dupla temible. En l'entorn miner havia qui no dubtava a llançar rondalles sobre el protagonisme que tindrien ambdós en el naixement d'una nova època d'esplendor per als Königsblauen. Però alguna cosa va ocórrer en el transcurs d'eixa relació. Julian va debutar als 18 anys amb el Schalke en la Bundesliga, mentre el seu company en les inferiors, Nikon, abandonaria Gelsenkirchen als setze per a tornar a enrolar-se en el les files del Àustria Viena, equip que el va veure nàixer, i des del qual donaria el salt al modest SC Wiener Neustadt de la primera divisió austríaca, on a dures penes ha pogut entrar en alguna convocatòria.

Per què un jugador que als quinze anys es troba entre els millors futbolistes de la seua generació pot no ser prou bo per al futbol professional?. “Entre els 12 i els 18 anys es produeixen canvis de tot tipus, tant físics com emocionals, és una loteria saber si estes modificacions van a convertir-se en un llast per a la teua carrera.” afirma Michael Reschke, director de l'escola del Leverkusen. Nikon Jevtic va arribar al Schalke recent complit els tretze, e immers en una de les etapes més importants del creixement, va haver de suportar forts dolors d'esquena i genolls que li van obligar a augmentar els seus esforços físics per a sobreposar-se. “Els xics moltes vegades han de superar també la seua pròpia frustració” diu Marco Fladrich - entrenador de les categories inferiors del club miner - en una de les xarrades sobre educació i formació de joves prodigis que ha organitzat a Hamburg la Deutschland fussball bund

Encara que els dolors que va patir durant la seua etapa de creixement no han estat el principal escull que ha hagut de superar: “Vivia reclòs en la seua casa, a càrrec del seu tutor, tenia escasa relació amb els companys de l'acadèmia, la seua adaptació va ser prou turmentosa” afirma un dels seus mentors. Encara que el fosc món interior que amaga Jevtic ho va conrear ja a primerenca edat. El seu pare va deixar en mans del primogènit la tasca de convertir-lo en un jugador de futbol professional gràcies a un detallat pla d'entrenament dissenyat ad-hoc. Este invent, degut al tremend èxit que va tindre en la xarxa, va arribar a les mans de Mirko Slomka, qui en 2006, obnubilat pels mètodes emprats, va ser el responsable de que als seus 23 anys el germà i tutor de Nikon acabara traslladant-se a Gelsenkirchen per a formar part del entramat tècnic en l'acadèmia Die Knappen.

“Tots els partits de Jevtic eren gravats i analitzats en vídeo, posteriorment acudia amb el seu germà per a treballar polint els seus errors. El xic em donava molta pena, vivia amb massa pressió, era un xaval jove, amb dret a gaudir de la seua joventut i a equivocar-se de tant en tant.” diu Fladrich, qui fou el seu entrenador. Michael Reschke també ha hagut de bregar en Leverkusen amb altres xiquets que han estat designats a primerenca edat com el futur sustent de les seues famílies: “Esta classe de gent viu amb una enorme pressió sobre els seus muscles, és senten culpables de cada derrota i de cada errada, viuen obsessionats per destacar, tenen la por ficada en el cos perquè saben que si fracassen no podran ajudar econòmicament a les seues famílies, i eixe temor no els deixa viure, i molt menys, gaudir del que fan.” Encara que en este macabre joc dissenyat pels Jevtic s'ha produït un transvasament de talent poc previst.

El pagament que va haver de realitzar Slomka per a fer-se amb els serveis de Néstor fou acceptar la inclusió del menut Nikon en l'escola alemanya, i poder així , continuar amb la seua peculiar formació. Una estada que va ser prolífica fins que el menut tingué que donar el salt al equip juvenil. “En eixe graó els equips empren un nivell més alt d'agressivitat en els partits, i s'estableix el rigor tàctic com norma, per a començar a adquirir costums que domen les seues qualitats i els facen destacar en un determinat estil de joc, durant eixe període molts davanters acaben erigint-se en grans defenses centrals, i viceversa, uns altres, simplement han d'abandonar la seua formació per no complir amb els requisits, ací s'estableixen ja uns nivells d'exigència màxims per a que arriben soles els millors a l'elit.” Confessa el director de l'escola del HSV. Encara que el seu homònim en el Veltins Arena és prou més dur: "El seu pare creia que Nikon era Maradona, i venia a exigir-nos cada vegada que era substituït, però la realitat és que mai va estar entre els quatre millors jugadors de l'acadèmia." Paraules d'un Helmut Schulte que fou l'única veu que s'oposà a la contractació del futbolista.

Als vuit anys va provar sort en l'escola del West-Ham , i als deu, es va traslladar a Viena per a enrolar-se en les files del Àustria Magna, donant el salt al València en 2005. Desproveït d'una infància que li permetera establir amistats amb les que desenvolupar-se socialment, el menut ha viscut pegat al seu germà, qui ha exercit de tutor, entrenador, i amic, en una etapa en la qual estava predestinat a ser un dels millors jugadors del món. Després de dos anys i mig a Alemanya, Néstor va passar de ser un mer empleat de l'acadèmia a formar part del cos tècnic del primer equip. En 2008, amb 24 anys, ja era segon de Slomka, on a més exercia de professor d'anàlisi i tàctica aplicada.

El principi de la fi.

La realitat que s'amaga darrere d'esta classe d'estrelles primerenques és en molts casos aterridora. Joguets en mans de megalòmans que soles busquen el benefici propi més que el bé dels seus fills o germans. Nikon és un exemple esquinçador de com aprofitar-se d'un ànima innocent per a deixar-la abandonada una vegada aconseguit l'objectiu. El vincul que unia tan fortament a ambdós germans va quedar trencat després de la contractació de Mirko Slomka per part del Hannover 96. Néstor va ser cridat per a unir-se al projecte, i este, no va dubtar un segon en deixar de costat al menut, que es va veure en l'obligació de tornar a Viena per a emprendre en solitari, per primera vegada en la seua vida, una aventura que li permetera rellançar la seua ja de per si estancada carrera futbolística.

Com si es tractara d'una cruel ironia del destí, Youtube, del que tant ha viscut esta nissaga, ha accelerat el procés de decadència en el qual va entrar el jugador després d'abandonar Paterna. Recentment, amb els seus 18 anys, e immers en la seua fracassada estada en el SC Wiener, li va dedicar un rap vexatori a la presentadora nord-americana Chelsea Handler, on entre altres coses, era congratulada amb epítets com el de “Puta Jueva.” La famosa directora del late-night, emès en Sèrbia via satèl·lit, es va convertir el passat 20 de Juny en el focus de les ires del país balcánic per dedicar-li dures critiques als assistents al últim concert de Amy Winehouse en Belgrad, degut a la actitud denigrant que varen tindre amb la cantant, que va saltar a l'escenari en un lamentable estat.

Esta acció li ha costat a Nikon ser apartat del equip baix acusació de racisme, podent-li implicar diligències judicials si la fiscalia decideix entrar d'ofici, ja que a Àustria, l'antisemitisme està penat per llei des de 1950. "El Mestre” com es fa cridar també en el món del rap – on ha aconseguit fer-se un nom, per sobre de la seua faceta com a futbolista – sol penjar les seues actuacions musicals en la famosa red de vídeos a internet, gràcies al qual, és conegut en el seu país d'origen. Jevtic és la viva estampa del jugador objecte que a pesar de trobar acomodament en centenars d'equips al llarg de la seua infància mai ha aconseguit establir-se en cap d'ells. La peculiar formula de promoció imposada pel seu germà, pendent de la cura i entrenament del menut Maradona, sempre li va obligar a moure's de club per a donar el següent pas, en lloc de trobar en el sacrifici diari la recompensa pretesa.

La nul·la capacitat per a assimilar l'esforç, i desproveït de l'entramat tàctic elaborat a mida pel germanisim, pot ser que li hagen dut al naufragi. Encara que a ell, pareix no importar-li massa. La seua especial sensibilitat per la música fa massa temps que ocupa els seus anhels. Qui sap, si el primer futbolista proveta de la història, acabarà sent una estrella del Rap en lloc d'irrompre en el firmament del baló com havien dissenyat els seus obsessius progenitors.