El VCF davant si mateix.

Entre la febla boira que escopirà el Rhein sobre la industrial Leverkusen aniran agafant forma els fantasmes que persegueixen a este València des dels seus dies de bressol per a amenaçar la calma que a estes hores estremeixen les fronteres del remodelat Bay Arena, sobre el qual, es disputarà una fosca vetlada en la que es posaran en joc milions d'il·lusions, prestigi, i euros, una poc clandestína ruleta russa que tindrà un baló com arma executora i dos escuts teixits en tela com a tràgiques víctimes d'un duel incert. Entre el verd aspirina de la Werkself la versió heavy del València Hiddinknià s'enfrontarà a si mateix en una lluita sense caserna per la seua pròpia supervivència, contra la seua pròpia realitat, contra els seus propis temors i complexos. Una batalla per a no dependre de tercers en la Champions.

Soles trencant les barreres de lo comú es podrà superar Gelsenkirchen, La Corunya o El Calderón, no hi ha crèdit per a sucumbir a les primeres de canvi davant la crua realitat. Un empat i la possibilitat d'esmenar l'eliminatòria en un escenari més propici podria considerar-se una prorroga, que sens dubte, es transformarà en un salvavides amb memòria, capaç de recordar-te la marcada incapacitat de competir en terrenys abruptes i de plantar cara a necessitats peremptòries. Ha de ser la nit del pas cap en davant, en cas contrari, la humida boira engolirà als culpables per a fer-los particeps d'un primerenc malson al qual ningú vol assistir, ni tan sols, com espectador.

Sobre negre i roig vestiran alemanys de metre noranta, insinuant qualitats que els servirien a molts d'ells per a ser titulars indiscutibles en el costat blanquinegre. Però ni Schürrle, ni Derdiyok, ni Renato Augusto, ni Kießling són muralles que calguen enderrocar per arribar al objectiu. Més bé, els seus cossos exerciran de danys col·laterals si aquells que salten al terreny de joc amb una ratapenada brodada en el pit aconsegueixen superar les seues pròpies. El dimecres en el cor del Rin alemany la batalla tindrà dos combatents, però soles un enemic: el propi VCF.