Champions en mode retro.

Ja és història la Champions per al VCF. Decebedor almenys quedar apeat de la competició solament havent-li pogut guanyar a Rangers i Bursaspor. Este València és així, els números ens parlen de grans coses, les sensacions de tot el contrari. Però com això ja és passat i no anem a moure molí algun, ara que per H o per B ens hem quedat fora, que millor moment per a recordar algunes de les històries relacionades amb els rivals als quals ens hem enfrontat al llarg d'este periple continental. Recordem aquella eliminatòria davant el United de la UEFA del 82, la Recopa gràcies al Rangers, i a pesar d'oblidar-nos de l'enfrontament davant el Schalke del 97, vam visitar la seua història per a comprendre perquè hui dia és el club més popular entre la classe obrera alemanya. Almenys esta edició de la màxima competició, lluny de deixar-nos alegries actuals, ens ha servit per a recordar vells i bons moments de la nostra història.

Pluja daurada en Mestalla: Batalla campal en la graderia, futbol d'alt nivell en la gespa. La visita dels Hooligans a València van provocar un autèntic terratrèmol en la ciutat. Aquell gol de Robert que va suposar la classificació de l'equip no va ser vist per quasi ningú, l'emoció estava en les graderies del recent remodelat Mestalla.

Xampany per al VCF: John Creig va afirmar només conèixer-se el rival que la Recopa del 79 la guanyaria el Rangers. Quasi encerta. Entre el descrèdit general, davant el convenciment mundial de que el València sucumbiria en Ibrox Park signant un daltabaix històric, aquell equip comandat per Kempes va aniquilar als escocesos amb un contundent 1-3 que va catapultar al club cap a la final.

L'Orgullós equip alemany: Quan Kunzorra va abandonar l'hospital després de ser operat de l'esquena, ningú pensava que podria jugar aquell transcendental partit davant el Nuremberg. Ambdós equips es veurien les cares en la final de la lliga alemanya a Berlín. El capità i màxima estrella del Schalke, s'alinearia al costat dels seus companys, lluiria un ostentós vendaje, i remuntaria un partit perdut que li va donar al club del Ruhr el seu primer títol de lliga en la història. Els Köningsblauen es va convertir en una llegenda.