El futbol es va vestir dels vuitanta en plens noranta, i sobretot ho va fer a Alemanya, on una horda d'epilèptics dissenyadors van assaltar les fabriques tèxtils disposats a consumar la seua venjança. Probablement els pobres teutons, fama de garrulos com tenen, passen a la història com els pitjor vestits. El Bochum es duu el palmell, alguna vendetta personal deu amagar-se entre tant uniforme horripilant. Mentre els altres clubs han aconseguit alçar el jou modista, el xicotet veí del Schalke contínua patint vexacions. La palma se la duu aquell uniforme amb l'arc de Sant Martí de 1996 que tanta expectació va alçar en el seu moment. Probablement alguna espècie de trauma siga el causant de que encara cap soci del simpàtic club haja tingut la valentia de posar una demanda a l'autor d'aquella samarreta.
La selecció alemanya va ser sempre pionera, ja en el mundial d'Itàlia 90 va trencar amb el tradicionalisme bandejant la impoluta samarreta blanca per a donar pas a una espècie de llamp multicolor que creuava el pit dels jugadors. Eixes estultes línies van deixar pas als rombes i diversos dibuixos que van anar poc a poc introduint-se en els clubs locals. El HSV va imitar l'estampat romboide del combinat nacional, i al Dortmund li van dibuixar ales d'àguila en les mànigues d'aquells jupetins reflectants que tenia com a samarretes quan va guanyar la primera Copa d'Europa. Per a la moda futbolera, els 90 van ser duríssims.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada