Va haver un temps en que els jugadors del VCF ballaven claqué sobre els cossos caiguts dels nostres rivals. Havia una època on el Violència regnava sobre la faç de la terra, convertint-se en el nou ogre que turmentava als xiquets en les seues nits de pau. Eixe equip dur i rocós, que trencava cames per onsevulla i que gràcies a la sempiterna ignorància de la premsa nacional es va guanyar el mal nom que tant ens agrada evocar, com si d'una cridada desesperada es tractara, va guanyar el premi al Fair Play, va ser el més golejador de la lliga en algun que altre any, trobant-se entre els equips que menys faltes cometia per encontre, exercint malgrat tot, un domini sobrenatural sobre els seus rivals. La batalla psicològica la tenia guanyada per endavant.Aquell equip per art del birlibirloque va passar de ser un grup de gladiadors temuts a una fraternitat de clarisses, monges de clausura habituades a l'elaboració de dolços. Fins per a dominar l'art de pegar cal ser un geni, requereix intel·ligència, picardía, i una bona disfressa confeccionada per 10 companys de pantalons curts que et servisca d'escut. Les nostres germanetes de la caritat van camí de batre rècords. Les seues pregàries dominicals ja han aconseguit que el València CF siga el club amb diferència que més targetes rep per encontre. Sumant un total de 77 en 21 jornades de lliga, una mitjana de 3,7 per partit. El que es tradueix en una expulsió cada tres jornades i mitja.
La nostra innocència arriba a tals cotes que a dia de hui ja no fa falta ni vestir-se de curt per a rebre la sagrada forma, com va demostrar Sor David Navarro dilluns passat en el Sardinero. La guerra psicològica fa massa que la vam perdre. L'actitud dels rivals envers el VCF és descarada i contestatària, sabedors de la debilitat mental del rival, molt lluny d'aquell respecte que un dia van professar. Caldrà elaborar el pertinent estudi per a determinar el perquè un equip tan insuls sobre el terreny de joc, és crivellat a targetes sense donar una puntada.
Hai, si el Violència CF alçara el cap....
4 comentaris:
Estudi? con la mala colocación del equipo en el campo esta todo dicho. Las tarjetas son por eso, anarquia táctica!, siempre llegamos tarde.
Yo particularmente creo que el record de tarjetas es anecdótico, aunque si es verdad que el estar mal colocados y no tener claro el sistema ayuda a pegar patadas a destiempo
Ya que te expulsan que sea por cabrón. A mi me joden expulsiones tontas como se producen. Como Joaquin con el Villarreal en la copa, como la de Costa, por pardillo....etc.
Si te expulsan que sea por pegar, no por idiota.
Com veig que no tots han entès lo del "violència". Simplement es una broma. En la "gran època" a Madrid ens deien "el Violència CF" perquè suposadament no feiem altra cosa que pegar patades violentes.
A pesar de que ser líders en la classificació del Fair-Play, els que menys targetes rebien per partit, i menys faltes cometiem.
Es donar-li la volta a un tret negatiu que ens han volgut imposar.
Publica un comentari a l'entrada