Goodbye Kappa?

Fem-nos una pregunta. Perquè una de les marques amb més projecció a nivell mundial, i amb diversos premis com a millor sponsor de l'any al llarg d'esta última dècada, vol abandonar el VCF? Fem-nos altra. Perquè una multinacional en açò de l'esport com Nike, va seguir els mateixos passos que acaba d'emprendre Kappa? . La nefasta política en màrqueting del club comença a generar costos en l'econòmia del club. Si una de les empreses amb la millor expansió a nivell mundial abandona este vaixell, mentre planteja renovar a l'alça a altres clubs signats al mateix temps que nosaltres, deixarà a l'entitat òrfena de patrocinadors de cert rang. Nike ens va abandonar, Adidas es nega a vestir-nos i Kappa deixa tirats als fills de la ratapenada. A este ritme acabarem tornant amb Luanvi.

Existeixen en el mercat altres ofertes en plena expansió, buscant amb afany obrir-se a nous mercats i licitar per qualsevol samarreta lliure. Parlem de Olympikus, Li-ning i Macron. Protagonistes del nou Baby-Boom en el món de la esponsorització esportiva. Olympikus (una de les icones de l'emergent Brasil) ha lluitat durant tot l'estiu austral per arrevatar-li a Nike la casaca de Boca Juniors, arribant a oferir un contracte de 20 milions de dòlars. Suma que va rebutjar el club xeneize pels inconvenients que suposava signar per una entitat amb escàs posicionament a nivell global. L'empresa americana va acabar renovant amb els argentins per 30 milions de dòlars, una suma que triplica el percebut pels bonaerenses en el seu antic contracte.

El mer interès de la marca de les tres ratlles ha estat paralitzat per la central alemanya. Adidas després de l'experiència amb Nike i la situació amb Kappa, té dubtes a l'hora de signar amb l'entitat blanquinegra. La incertesa planeja sobre Llorente, que pot veure's compost i sense núvia, ja que el club se les prometia molt feliços amb l'interès de de la multinacional germana (i així ho van filtrar) però no contaven amb el rebuig de la seu central en Nürnberg. Comença una interessant batalla per vestir al club, que solament deixa una cosa clara, excepte miracle, ningú va a pagar més que Kappa. Ara com ara soles es parla d'una suposada oferta d'una firma italiana (Macron?) que ha estat rebutjada per part del club per ser molt inferior a l'actual contracte. A pesar d'estar en la línia de les ofertes que vindran donades les circumstàncies.

Este esdevenir no fa més que plasmar una realitat, la involució de l'entitat a nivell màrqueting arriba a nivells alarmants. Els actuals gestors poden excusar-se en la situació financera actual, o fins i tot en la conjuntura mundial. Però no deixa de ser menys cert que l'actual president era conseller delegat en la millor època per a expandir la marca VCF i poc o res es va fer referent a això. La tímida pica en el mercat asiàtic que va intentar obrir no sense molts impediments Víctor Oñate, va saltar per l'aire després de la primera i única gira asiàtica del club. On els excessos dels jugadors, les faltes de respecte d'estos, i el poc atin dels dirigents a l'hora de relacionar-se amb els directius de Toyota (empresa que tenia un gran interès a lligar la seua marca amb la nostra i posar tot el seu potencial al servei del València per a expandir-se a Àsia) van dur al fracàs tot allò.

Les expectatives de vendes i promoció són insuficients amb les indicades a l'hora de la signatura. El que fa, segons s'està rumorejant amb certa insistència des de fa mesos, que l'actual empresa que ens vesteix o bé rescindisca el seu contracte abans d'hora o no renove l'actual. No hi ha altra conseqüència que la mala política comercial del club durant els últims 10 anys. Ha arribat a tal punt que equips de la modèstia del Sankt-Pauli tripliquen en tendes oficials obertes en la seua ciutat al propi València. O que la política en màrqueting i comunicació del fins a fa poc intervingut Llevant UD estiga deixant en draps menors al club de Mestalla.

Esta situació de limb, serà positiva si d'una vegada per sempre els dirigents obrin els ulls i comprenen, que en el futbol actual no solament cal gastar diners en jugadors, sinó també cal fer-lo en marca. Les conseqüències de no haver-lo fet quan tocava, les anem a començar a veure prompte. És el que té no creure's que el llop vènia.

El Templo del Fútbol i Nike

Quan les gires asiàtiques estaven més que consolidades entre els clubs top del vell continent, el VCF no tenia cap tenda oficial oberta. Una mostra de la deixadesa endèmica que arrossega la societat desde la seua conversio en SAD. Nike va obligar per contracte al club a obrir el Temple del futbol, unic motiu pel qual el València va invertir en construir l'actual tenda central situada prop de les oficines del Corte Inglés.