Quatre anys sense Wilkes.

Tal dia com hui de fa quatre anys va faltar a l'edat de 82 anys Faas Wilkes. Va ser el primer crack estranger que va xafar la gespa de Mestalla amb la samarreta del València. Manolo Mestre, company i admirador del holandès, va dir d'ell que era l'únic jugador capaç de fer una pared amb si mateix. Wilkes te l'honor de ser el millór jugador holandès de la suea època, i el segon en desenvolupar la seua carrera en l'estranger. També va contar amb l'idolatria de Johan Cruyff , confés admirador de Wilkes.

Després d'enlluernar a tota Europa amb el seu futbol, i de fer carrera en el Torí, provant amb anterioritat fortuna en l'Inter de Milá, va aterrar en Mestalla. La seua contractació es un tant rocambolesca. Els italians començaven a traure el cap després de la tragèdia de Superga. En l'amistòs que varen disputar els dos conjunts a Mestalla, l'internacional holandès va fascinar a tots els presents. Un directiu fent gala de la socarroneria valenciana, va preguntar als dirigents del "Toro" quants camions de taronges costava aquell davanter. L'oferta va ser entesa com seriosa per la comitiva italiana. Aquella vesprada Wilkes es convertiria en jugador valencianista.

En el 54 van coincidir en la lliga Di Stefano en el Madrid, Kubala en el Barça i Wilkes en el València, tres dels cinc millors jugadors del món. El boci va truncar la carrera de Faas. En la seua primera temporada va anotar 18 gols en 24 partits. En 1957 abandonaria València incapaç d'oferir un òptim rendiment per culpa de la nomenada afectació. Anys més tard tornaria a la capital del Túria, però per a jugar en les files del Llevant, amb el qual va disputar una promoció d'ascens a primera divisió. La qual no va acabar de forma positiva per als interessos granotes. L'internacional per Holanda soles va aconseguir amb el València la copa de 1954 (3-0 al Barcelona). Encara que la seua participació va ser nul·la en dit torneig, gràcies a la normativa franquista de no poder alinear estrangers en dita competició.

Amb la seua selecció va ser capaç d'anotar 35 gols en 38 internacionalitats, una marca que va superar en 1998 Dennis Bergkamp. Faas es va retirar en el seu club de formació, el Xerxes Rotterdam, en 1964. El president de la federació holandesa d'aquell moment, Henk Kesler, va tancar el seu discurs d'homenatge al jugador afirmant que Wilkes va posar a Holanda en el mapa del planeta futbol.