Sí no tens ganes de llegir, pots escoltar esta entrada fent clic ací.
El bo de Timo Hildebrand estarà maleint el dia que va decidir acceptar l'oferta del València. Des de eixe precís moment la seua carrera va entrar en desgràcia, del estrellat a Alemanya, a l'ostracisme actual. La lesió d'esquena que es va produir durant la seua estada en el club, i que es va veure agreujada fins a convertir-se en un problema gràcies al nefast entrenador holandès, li pot obligar a retirar-se.
Amb el Hoffenheim va signar un contracte per objectius, d'eixos que els que es fan dir experts, diuen són impossibles de fer signar a un futbolista. El seu salari augmentava o es reduïa en funció dels partits jugats. El modest club propietat de Dietmar Hopp, va contractar a Timo coneixedor del problema que arrossegava en la seua espina dorsal. El seu retorn a Alemanya tampoc va ser positiu, en la jornada tres, el guardameta, ex del Stuttgart, es va fracturar tres costelles fruit d'un xoc amb un rival que li van deixar apartat dels terrenys de joc pràcticament tota la primera volta. Eixe mateix estiu, el jugador va passar pel quiròfan, la seua esquena va dir prou. L'operació no va resultar satisfactòria.
Les infiltracions que va patir per a poder jugar, per obligació, en la seua etapa a València van acabar passant-li factura. Mai se li va tindre en compte en la capital del Túria. Ni una sola valoració sobre el seu precari estat físic, i l'esforç que tenia que realitzar per a jugar. Era més important lapidar-lo públicament, obviant el seu estat a propòsit. Els pocs instants que la dolència li va donar una treva, van servir per a poder veure al veritable Hildebrand, eixe que estava cridat a ser el substitut natural d'Oliver Kahn.
Les seues actuacions en la copa, especialment en el Camp Nou, i aquelles miraculoses mans en la final davant el Getafe, amb el 2-1 en el marcador, van ajudar en gran mesura a que aquella temporada el València ingressara un nou títol en les seues vitrines. L'alemany no és l'únic jugador que ha passat per ací en els últims temps que no ha tingut dret a lesionar-se, ni a estar en baixa forma després d'un llarg període d'inactivitat. Eixa classe de futbolistes últimament abunden en el primer equip.
Vist que els problemes en l'últim any van anar a més, impedint que esta temporada el jugador poguera competir en condicions normals, i ja que el contracte signat amb el Hoffenheim arreplegava diverses clàusules que permetien al club finalitzar la relació contractual si el guardameta no complia amb una sèrie de partits mínims durant la campanya, Hildebrand va quedar lliure el passat 30 de Juny. Que trobe equip a hores d'ara, i un equip de nivell, es complicat.
Els dolors i espasmes en la seua esquena han cessat en gran mesura, però encara li obliguen a parar cada cert temps, perdent-se entre 2 i 3 setmanes cada cert número de partits en actiu. Lo que complica molt més, tractant-se d'un porter, la seua situació laboral. Ni tan sols l' Suttgart, que ha renovat la porteria per complet després de l'eixida de Lehman, ha pensat en el seu fill pròdig, ni tan se vol per a ocupar el lloc de segon porter. Probablement si Timo no baixa les seues pretensions i accepta jugar en la 2.Bundesliga, o fins i tot aventurar-se en la tercera categoria, a la recerca d'una recuperació , tant en el plànol físic com professional, el guardameta estarà abocat a la retirada amb 31 anys recent complits.
Hildebrand va fer pocs amics a València, però bons. I en tots ells va deixar un bon record. Amb tot el que va patir en eixe vestuari replet de serps, el jugador mai ha pronunciat una mala paraula en referència als seus companys, ni en privat ni en públic, i motius ha tingut. Altres, soles patint un 1% del que li va tocar patir a ell, hauríem assaltat a algun que altre enganyabobos, mantingut en l'actualitat per cert grup de comunicació. L'alemany sempre va ser un cavaller. Hi ha qui no podrà dir lo mateix ni vivint tres vides.
Amb el Hoffenheim va signar un contracte per objectius, d'eixos que els que es fan dir experts, diuen són impossibles de fer signar a un futbolista. El seu salari augmentava o es reduïa en funció dels partits jugats. El modest club propietat de Dietmar Hopp, va contractar a Timo coneixedor del problema que arrossegava en la seua espina dorsal. El seu retorn a Alemanya tampoc va ser positiu, en la jornada tres, el guardameta, ex del Stuttgart, es va fracturar tres costelles fruit d'un xoc amb un rival que li van deixar apartat dels terrenys de joc pràcticament tota la primera volta. Eixe mateix estiu, el jugador va passar pel quiròfan, la seua esquena va dir prou. L'operació no va resultar satisfactòria.
Les infiltracions que va patir per a poder jugar, per obligació, en la seua etapa a València van acabar passant-li factura. Mai se li va tindre en compte en la capital del Túria. Ni una sola valoració sobre el seu precari estat físic, i l'esforç que tenia que realitzar per a jugar. Era més important lapidar-lo públicament, obviant el seu estat a propòsit. Els pocs instants que la dolència li va donar una treva, van servir per a poder veure al veritable Hildebrand, eixe que estava cridat a ser el substitut natural d'Oliver Kahn.
Les seues actuacions en la copa, especialment en el Camp Nou, i aquelles miraculoses mans en la final davant el Getafe, amb el 2-1 en el marcador, van ajudar en gran mesura a que aquella temporada el València ingressara un nou títol en les seues vitrines. L'alemany no és l'únic jugador que ha passat per ací en els últims temps que no ha tingut dret a lesionar-se, ni a estar en baixa forma després d'un llarg període d'inactivitat. Eixa classe de futbolistes últimament abunden en el primer equip.
Vist que els problemes en l'últim any van anar a més, impedint que esta temporada el jugador poguera competir en condicions normals, i ja que el contracte signat amb el Hoffenheim arreplegava diverses clàusules que permetien al club finalitzar la relació contractual si el guardameta no complia amb una sèrie de partits mínims durant la campanya, Hildebrand va quedar lliure el passat 30 de Juny. Que trobe equip a hores d'ara, i un equip de nivell, es complicat.
Els dolors i espasmes en la seua esquena han cessat en gran mesura, però encara li obliguen a parar cada cert temps, perdent-se entre 2 i 3 setmanes cada cert número de partits en actiu. Lo que complica molt més, tractant-se d'un porter, la seua situació laboral. Ni tan sols l' Suttgart, que ha renovat la porteria per complet després de l'eixida de Lehman, ha pensat en el seu fill pròdig, ni tan se vol per a ocupar el lloc de segon porter. Probablement si Timo no baixa les seues pretensions i accepta jugar en la 2.Bundesliga, o fins i tot aventurar-se en la tercera categoria, a la recerca d'una recuperació , tant en el plànol físic com professional, el guardameta estarà abocat a la retirada amb 31 anys recent complits.
Hildebrand va fer pocs amics a València, però bons. I en tots ells va deixar un bon record. Amb tot el que va patir en eixe vestuari replet de serps, el jugador mai ha pronunciat una mala paraula en referència als seus companys, ni en privat ni en públic, i motius ha tingut. Altres, soles patint un 1% del que li va tocar patir a ell, hauríem assaltat a algun que altre enganyabobos, mantingut en l'actualitat per cert grup de comunicació. L'alemany sempre va ser un cavaller. Hi ha qui no podrà dir lo mateix ni vivint tres vides.
4 comentaris:
¿Quien era el preparador físico cuando Timo aterrizó en Valenciastán?????
pues ara me pilles... crec que va ser l'estiu en el que Quique va demostrar no tindre dignitat i va carregar-se al seu cos tècnic per a continuar ell en la poltrona... si va ser eixe any seria Masach.
jijiji por ahí iba mi preguntita a mala leche :P:P:P
os equivocáis, Masach se fue con Quique, con Koeman estaba Villagrasa. Timo se fue en Noviembre a Alemania para tratarse la lesión de espalda. CUando pasó lo de los apartados el ya no estaba en valencia.
El partido de copa en enero tras el parón lo jugo Mora, y el de liga en zaragoza también. Visto el recital Koeman obligó a jugar a Timo botándose el consejo medico. ahí es cuando se agravó la lesión de mala manera.
Publica un comentari a l'entrada