El club de la comèdia.

Va començar altre estiu a València, i altre estiu amb follons en els despatxos que ens toca patir. Difícilment este siga el més caspòs de tots, però entra en dura competència amb els seus antecessors. El propi president ja va fer el ridícul fa una setmana justificant la marxa de Fernando per motius econòmics, quan l'estalvi substancial del seu cessament suposa el 0,1% del pressupost anual del club, i máxime quan la contractació de Martin Vila com director de l'escola es va menjar la quantitat estalviada.

Vist l'error estratègic prompte es van afanar en filtrar als seus plamers a sou allò de que el bo de Fernando era un mal professional, poc treballador. Soles un neci esperaria que estes filtracions que atempten contra l'honorabilitat d'una persona no tingueren resposta per part de l'afectat. I en eixes va aparèixer ahir l' ex director esportiu. La seua compareixença li ha reforçat com a persona i professional.

La replica per part del club va ser esperpèntica, però molt aclaradora. Per a començar, no es va desmentir a l'exdirector esportiu, solament van fer de forma publica el que duien dies filtrant a la premsa. Intentar desprestigiar la seua labor professional. Cap de les afirmacions sobre els amiguismes i el nepotisme pel qual es regeix l'escola i el club des de l'arribada de Martin Vila i Llorente van ser matisades, ni tan sols desmentides. La segona lectura és molt evident, doncs van demostrar que cap dels presents té personalitat alguna, com va manifestar l'ex-director esportiu. Javier Gòmez, un personatge que va aprofitar les seues 24 hores de president per a posar-se un sou de 420 mil euros nets, va acusar a Fernando de voler soles lo millor per a ell i no per al club. Es qualifica per si soles.

Una escena dantesca, després d'anunciar que no anaven a acceptar preguntes dels periodistes allà presents, el vicepresident va llegir un comunicat que no va redactar ell, defensant el treball d'un president que es va amagar. Segons pareix els gestors a sou de la nostra caixa amiga no tenen molt clar quines són les funcions d'un director esportiu. Acusar-li de no viatjar és quant menys ridícul. Monchi fa anys que no ix de Sevilla, i Beguiristáin no es mou del seu despatx des que va deixar de jugar al futbol. Eixa tasca, la de pentinar el mercat i realitzar viatges, recau sobre la xarxa d' scouting, coordinats pel secretari tècnic. Ells són els obrers, pretendre que l'arquitecte baixe a l'obra per a alçar parets és com a mínim risible. Altre assumpte són els medis. El pressupost de la secretària tècnica és ridícul, però ho son més les carències logístiques. El Sevilla té contractades prop de 20 persones per a seguir jugadors i pentinar el mercat, en el VCF, després de la marxa de Fernando, soles són tres.

Els que acusen al director esportiu de no viatjar, incomplint amb la seua obligació, són els mateixos que no s'han mogut de València en mesos, eludint la responsabilitat que comporta el seu càrrec. Fa un temps vaig parlar sobre l'assumpte de l'associació de clubs europeus, reunió en la qual es debatia el futur del futbol continental, aprovant la disposició del Fair-Play econòmic de la UEFA. A eixa reunió, a la qual van acudir els màxims representants dels clubs europeus per a tractar assumptes financers, el VCF va enviar a Bruixola, relacions publiques, mentre J.Gomez es va quedar a casa, i el president va preferir assistir a una penya per a fer demagògia barata. Dit article va crear malestar dins del club, lo que va provocar que Damià, probablement obligat pels al·ludits ( o això vull creure), dedicara un parell de dies de la seua vida a buscar-me per tota València a través de tercers. Mai em va contestar.

Sempre és fascinant observar com un club amb les necessitats que té este València, tinga uns dirigents que estiguen més pendents del que es diu d'ells que en treballar per a solucionar els problemes que tenen entre mans. El Liverpool porta tot l'any viatjant pel golf pèrsic buscant inversors per a reprendre les obres del seu estadi. L'Atlètic de Madrid va viatjar Dubai buscant empreses interessades en finançar la construcció de la nova Peineta. Inclús el Màlaga va anar a Qatar en busca d'un comprador per a salvar al club de la desaparició.

Fly Emirates va anunciar fa un mes la seua intenció d'instal.lar-se en Espanya a traves d'un gran patrocini esportiu. Algú ha cridat per a vendre la marca VCF?. Quants viatges a fet el VCF per a trobar comprador per a les paracel.les o per a vendre el naming del nou estadi i poder reprendre les obres?. El club ahir va fer el ridícul, una vegada més. I per a postres, va aparèixer Rita. Per a deixar-los amb el cul a l'aire?. Probablement.