Vacances en el mar.

Quan reuneixes les qualitats necessàries, arribar és en certa manera fàcil, triomfar en el teu club de formació és complexe, però una vegada aconseguit, millorar en la teua carrera ve a soles. Lo realment complicat és arribar al màxim nivell, i sobreviure. Molts jugadors joves, amb un més que sobrat talent, i unes condicions innates per al estrellat són incapaços d'assimilar el seu èxit personal. Sucumbeixen al glamur, als focos i al constant frec amb exuberants rubies a la recerca d'afamats futbolistes per a abrillantar les seues incipients carreres en el paper rosa.

La perdició per a molts és eixir del seu modest niu de formació. Jugar en un gran, al màxim nivell, té molts avantatges, però és tan corrosiu com perillós. Un cementiri de púbers amb grans possibles, uns per no saber assimilar la pressió i la responsabilitat, i altres per caure en la temptació de tots aquells paràsits que envolten el roster dels principals clubs del món. Sobreviure a això és complexe, i molt més saber separar-lo per a evitar que repercutisca en la teua vida professional.

De Moyá poc podem dir, quasi ningú tenia esperances de trobar en ell la versió millorada de Cañizares, com porter, encara és jove, i potser, com els va passar a molts, inclòs al de Puertollano, la seua plenitud li arribe a edat tardana.

El cas que més preocupa, pels seus possibles, i pel seu rendiment, és el de Alexis. Un jugador amb unes condicions més que valides per a triomfar i convertir-se en el central de referència per a una generació, com ho van ser Pellegrino o Ayala en el passat. Lamentable és la seua incursió en el món ye-ye, món que en tot just uns mesos, i de forma gradual, ho han convertit en un jugador més que prescindible, encara que conserve totes i cadascuna de les seues qualitats com jugador de primer nivell. Algú deuria de començar a preocupar-se per reconduir la vida personal del malagueny, perquè està a un pas de convertir-se en un cadàver més de la fashion-night valenciana.