n que la segona guerra mundial va produir tantes desgràcies que si s'aprofundira soles sobre un terç de les històries tràgiques que va portar, el cinema tindria material suficient per a continuar fent pel·lícules durant cent anys.El futbol no va ser aliè al conflicte bèl·lic ni a les atrocitats que ho van provocar. Podríem centrar-nos en l'a dramàtica història dels xics del Dinamo de Kíev que van signar la seua sentència de mort al negar-se a perdre contra un equip format per oficials de les S.S. En Àustria en un episodi similar trobaríem el suïcidi de Mattihas Sindelar, capità i estrel·la de l'Àustria de Viena, que perseguit per les autoritats alemanyes per encapçalar les protestes contra l'escorcoll que va patir el club, popular entre la classe obrera semita de la ciutat austríaca, va decidir suïcidar-se al costat de la seua dona.
Una situació menys tràgica trobem bussejant en l'historia de la lliga Belga. Brussel·les es una ciutat partida en dos, la meitat est, de majoria francòfona (valons) i la meitat oest, de majoria flamenca. Eixa dualitat hui en dia no està representada futbolisticament, encara que si que va haver un temps en el que Brussel·les acollia un dels majors derbis del vell continent, encara que diferenciats per ètnies, els dos clubs eren populars entre la població jueva de la capital. A pesar del pas del temps i de la pèrdua dels dos majors referents, el poder del campionat segueix repartit a parts iguals entre Valons i Flamencs, els seus màxims exponents en l'actualitat són Anderlech i Bruixes, dignes successors del Racing Club Brussel·les i de la Union Saint-Gilloise.
El nom en flamenc del RC Brussel·les potser siga més conegut per al gran públic, el RWD Molembeek. L'històric conjunt va desaparèixer en 2002, hui dia, refundat baix el nom de FC Brussel·les, va competir en la màxima categoria fa dos anys. Després de la guerra el RC Brussel·les , sense instal·lacions, es va vore obligat a fusionar-se amb un xicotet club de les afores de la capital, passant a denominar-se el Darling RC Brussel·les (RWD), no seria l'ultima fusió, ja que en 1956 per a evitar la desaparició va a tornar a fusionar-se amb un modest club capitalí que havia pujat a primera divisió, quedant conformat aixina el RWD Molembeek. El Molembeek va conquistar 11 campionats belgues, l'últim en 1975 i dos copes de Bèlgica. En 1973 es va enfrontar a l'Espanyol en la copa de la UEFA derrotant-lo per 0-3 en Sarriá. Tres anys després arribaria a les semifinals del torneig, després de derrotar al Schalke alemany en vuitens, ( 1-0 i 1-1) al Feyenoord ( 0-0 i 1-2 ) caiguent en semifinals contra l'Atlhetic de Bilbao (1-1 i 0-0).
Pitjor sort va córrer la Royale Union Saint-Gilloise. Equip fundat en el cor del barri jueu de Brussel·les. Va ser l'autèntic dominador del futbol belga fins a 1945. 12 títols de lliga en el seu haver ho testifiquen. Va caure en desgràcia després de l'invasió alemanya del país. El club va ser abandonat per la gran majoria dels seus jugadors i empleats, que van morir en camps de concentració nazis. El club no soles era un equip de futbol, sinó que representava també l'elit de l'atletisme Belga, tenint a molts atletes campions olímpics en les seues files, gran part d'ells jueus, que varen tindre un final conegut.
La Union posseeix una sèrie de rècords que encara segueixen vigents, va estar 67 partits sense perdre entre 1933 i 1936, record fins ara mai igualat per ningú, d'igual manera cap club belga ha sigut capaç de guanyar 4 títols consecutius. La reconstrucció de l'entitat mai va poder portar-se a terme ja que la creació de l'estat d'Israel va suposar un nou colp per a la Union Saint-Gilloise, els pocs jueus que sobrevisqueren a l'invasió nazi, entre ells el fundador i president del club, abandonaren el país rumb a Jerusalem. En soles 5 anys va passar de dominar el futbol belga amb mà de ferro a convertir-se un club sense aspiracions. En 1956 després de quedar subcampió de lliga tot el món va creure en una recuperació que mai va arribar. En 1963 va descendir a segona divisió, en la que ha militat des de aquell moment, després de dècades estancat en la categoria de plata en 2008 va descendir a tercera, on contínua en l'actualitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada