Emery canvia el xip

El dit popular diu que per a que una cosa deixe de ser casualitat ha de passar més de tres vegades. En este cas haurien de passar 38 jornades de lliga amb les seues complementàries competicions del KO per a poder assegurar que lo vist ahir no és casualitat.

Encara a risc de que fora un fet puntual, per fi pareix que fins al més tossut del regne es va adonar que a la plantilla del valència li feia falta un relleu generacional. Per molt o poc que agrade a les legions de seguidors que arrosseguen, haguera sigut grotesc que tant Albelda com Baraja continuaren una temporada més amb el seu particular dret de pernada perjudicant a l'equip, i continuar alimentant els seus egos.

Altra bena caiguda dels ulls del donostiarra és la de Joaquín. Falta confirmar que no haja sigut una casualitat, vènia sent un atemptat al futbol que un jugador de tan poques prestacions com les del gadità li llevara per decret llei el lloc a un jugador en alça com Pablo, que a diferència del seu competidor, es mostra actiu durant tot l'encontre, és efectiu i a més es golejador.

Lo que té ser un entrenador sense criteri fix i massa pendent d'acontentar a la dirigència és que tot el que fas té un aura d'incertesa. El dubte és si estaríem parlant de lo mateix si Baraja no estiguera lesionat. Però com ho està, Emery ha hagut de menjar-se a Banega, i per lo vist ahir i durant la pretemporada té pinta de ser un jugador diferent al que vam conèixer en altres temps. Un onze valent que pot ser la mostra que enguany l'entrenador s'ha deixat de tonteries. Encara que no tot és de color de rosa, un tic del passat es reencarnà en el lateral esquerre. Altre experiment absurd made in Emery que afortunadament no ho vam haver de pagar car.

A falta d'hores per al tancament del mercat seria convenient incorporar al jugador de la discòrdia. Més enllà de si és o no és, o de si li agrada més o menys a l'entrenador, De Guzmán és una ganga que t'ha posat el mercat damunt de la taula i que cal aprofitar. Fem un exercici d'altura de mires en esta operació, ja que el jugador no estarà en el mercat el pròxim estiu i el xic va a tindre molt a dir en el futbol del futur. La mires per on la mires és una operació beneficiosa, un gran jugador a molt baix cost, guanyes un any amb ell per a poder treballar sense la pressió que dóna no tindre que vindre a substituir a ningú. Si com diuen els implicats el pròxim estiu cal soltar llast, amb De Guzmán podem avançar un any l'aclimatació i sense responsabilitats ni pressions que caiguen sobre les seues esquenes. No deixem escapar altre tren.