La culpa també és nostra.

Va començar Llorente parlant de cuidar el producte en la seua primera tournée mediàtica, davant de tal asseveració va haver algun funcionari nocturn que es va indignar. Este continu ball de despropòsits llançats pel No-Do madridista no són més que les conseqüències a tal mal tracte del producte VCF donat pels mitjos autòctons des de de fa anys.

Cal reconèixer que estar plagat de sucursals de l'imperi fa més difícil un correcte tracte del mateix, encara que en el nostre cas, dóna igual que la central de dit medi estiga a Sagunt o en Majadahonda, el tracte és similar, incomprensiblement.

Davant la conjuntura financera global, són molts els clubs de futbol que esta temporada han passat o patit penúries financeres, no obstant això, cap d'ells ha sigut objecte d'escarni public per part dels seus medis afins. En territori patri, al primer segon, va ser motiu de portada, escàndol i pique mediàtic el no desembors de les fitxes el ínclit dos de Febrer… ànsies havien per airejar tal sonrojant acte.

Complexe de dignes, això és lo que pareix patir la TOP-class del periodisme “xe”, no s'entén sinó tal afany per ser més papistes que el papa. Els nostres xics són artistes en minimitzar lo positiu a nivells màxims, igualment que maximitzen a cotes extraordinàries qualsevol problema, engrandint per tant el mateix.

Ara vénen els laments, els colps patris en el esternò, aspai en no enfonsar-vos-el, i demès soflames victimistes davant el maltractament informatiu patit, és novetat?, des dels butlletins oficials del Florentinisme més ranci.

Utilitzar tant el ventilador té estes conseqüències, un vell gat com Floren, tauró on els haja, està jugant amb el treball brut que altres s'han encarregat d'elaborar durant mesos. Ara estem pagant les factures d'eixos actes. Lo millor d'açò, és que tot eixe afany per televisar en directe la ruïna, vènia motivat per lo mateix de sempre, pel personalisme. Potser un dia d'estos ens done per entendre que fulanito no és el VCF, ni el VCF és fulanito.