Un somni, o malson, molt típic entre els homes és aquell en el qual tires a córrer, o llençat en terra intentes fugir d'alguna cosa, i per més que vols i ho intentes, no ho aconsegueixes. Soriano viu permanentment en un d'ells, fent-nos particeps a tots.
És incomprensible lo que passa en esta ciutat amb els seus clubs de futbol, més bé surrealista, ni el mismism Dalí en una de les seues genials interpretacions haguera escrit un guió tan grotesc. seria divertit si li passara a altre.
És difícil fer anàlisi algun, faria falta una pedra roseta per a poder comprendre i desxifrar tal assumpte. Estem vivint dies de confusió, informacions totalment contradictòries, fins i tot entre els propis mitjans afins al règim, i actuacions o fets poc entendibles.
La realitat és que una volta més, i ja són dècades, l'estirp gestora d'esta societat no està a l'altura de les circumstàncies, ni al de la institució que representen. Sospites hi ha moltes, pensaments impurs tants altres, certeses mes bé poques, qui diga lo contrari menteix. En este nou episodi de surrealisme amb intriga ningú entén res, per enèsima vegada. Si un ja era fidel a la idea que la junta del dia 6 feia olor a estafa, els últims esdeveniments no fan més que confirmar la sospita.
Ningú sap res, i res es sap de ningú, algú sap alguna cosa d'algú?.
1 comentari:
Ya sólo nos faltaría ver una fusión entre nosotros y los granotas amparada por una administración judicial
Publica un comentari a l'entrada