Indignes.

Després de repetits espantalls futbolístics és indigne centrar la vergonya del PizJuan en la banderola de Fermín. Els símptomes vénen arrossegats de molt arrere, ja en el partit d'anada va ser preocupant l'actitud de l'equip en la segona part. Per si no vam tenir prou a Bilbao o en Són Moix, ahir ens van tornar a delectar amb una magistral lliçó de vergonya.

No se que VCF és el de Emery, si el de les primeres parts o el de les segones, indignes totes elles des de de fa mesos. Alguna cosa olora malament en el vestuari. L'apatia mostrada preocupa, la falta d'automatismes també, Unai duu els suficients mesos per a què a hores d'ara es començaren a veure coses… de moment no hi ha rastre.



Potser siga cert que esperem coses que esta plantilla no ens pot donar, entre vells i ex-futbolistes amb complexe d'entrenador és difícil veure a un VCF amb la vitalitat necessària per a lluitar per alguna cosa. Il·lús de mi, pensava que la final en feu propi i amb un quadre sense Madrids ni Barçes seria suficient revulsiu per a què este sac d' exfutbolistes mostraren més actitud, ganes i fam.

Amb una plantilla tan curta, amb tants quilòmetres en les cames i amb una convivència esgotada des de temps impertèrrits solament ens queda resar. La UEFA té pinta d'acabar en les mateixes condicions que la copa, fins a on arribem i ens deixen. Amb tan poc físic el tram final de temporada no convida a l'optimisme. Tot açò dol més quan saps que este és l'últim any (excepte vinguda del rei tauró) al que podries aspirar a alguna cosa de forma seria… l'any pròxim amb la mateixa plantilla però sense els talents ofensius actuals vorem com acabarem… que els Carletos de demà ens isquen com els Villes del passat, perquè sinó estem apanyats.