12 de març 2013

El preu d'anar a Mestalla

Una de les causes per les quals les entrades al futbol espanyol són de les més cares d'Europa resideix en la poca diversitat de paquets oferits i en la nul·la implicació de les marques nacionals, o estrangeres implementades ací, en l'esport. Reduint els ingressos per patrocinis a quantitats massa discretes. La dependència dels ingressos per taquilla, unit a uns estadis obsolets als quals no se'ls ha tret mai partit comercial, completen el còctel que obliguen a les entitats a viure d'abonaments i de televisió, erigint-se en un cas únic en l'esport mundial, on la diversitat d'ingressos permet als clubs oferir paquets d'entrades a preus reduïts per a fomentar el consum als arenes.

El VCF no és un cas diferent al de molts altres. L'argument de la crisi sol ser utilitzat per a justificar les caigudes d'afluència als estadis – passant per alt un component important, els erràtics horaris impostos – encara que es sol obviar que els preus oferits solen estar per damunt dels que s'oferien en temps de bonança econòmica. Mentre els sous dels treballadors es redueixen i les càrregues impositives augmenten, els clubs, en la seua majoria, ofereixen productes a uns valors superiors als de 2006.

Assistència a l'estadi

Quan un equip funciona i regala sensacions als seus aficionats, el normal és que les assistències als estadis estiguen per damunt de la quantitat d'abonats - si ho permet l'aforament -. Acudeix gent no habitual. La tendència s'inverteix quan les coses canvien. I quan van molt mal, les xifres d'espectadors a penes es diferèncien del número d'abonats. Simon Kuper va desmuntar al 2009 el misticisme del seguidor anglès estudiant les pautes d'assistència d'estos als estadis. Concloent que l'aficionat britànic es pareix més al client d'un restaurant que a l'estereotip del supporter encegat per la fe. Simplement quan no li agrada el que veu, no acudeix a l'estadi, i quan li envaeix el desassossec, qualsevol excusa li val per a no vore el partit.

A Anglaterra, el 50% dels abonats no renoven el seu passe de temporada, la forta demanda els ajuda a reposar les pèrdues, encara que la mitjana d'edat dels assistents supera els 41 anys. Els joves i jubilats no poden permetre's un abonament, eixint-los més barat veure el partit al PUB del barri amb els amics que adquirir una entrada. En les illes ja n'hi han moviments organitzats que estan lluitant per adequar els preus de les entrades a la realitat social del país, incloent protestes als propis estadis abans del partits. Mentre, a la LFP el silenci campa a plaer, deixant a l'aficionat arraconat, transformat en una xifra que completa un balanç comptable.

L'evolució en l'assistència a Mestalla als últims anys ha anat clarament a la baixa. S'ha passat d'una mitjana d'assistència que fregava els 46 mil espectadors, deixant elaborades llistes d'espera per a adquirir un passe, a una afluència mitja que no sobrepassa els 37 mil espectadors. Una pèrdua propera als 8500 aficionats.

El preu d'un passe

El sou mig a Espanya al 2003 ascendia a 1480 euros bruts per treballador, en l'actualitat, ascendeix a €1345. Una reducció de 135 euros. Tendència que continuarà al 2014 segons les previsions dels analistes. Al costat d'un augment de la càrrega impositiva que supera el 15%. Una realitat que convida a pensar que el preu d'un producte de luxe, com és la targeta d'abonat, veuria desplomar-se el seu valor per a facilitar la seua venda a una quantitat major d'aficionats. No obstant això, en el mateix període de temps, observem com el preu de l'abonament més barat per a no accionistes va augmentar en 101 euros al 2010 - €85 al 2012 - respecte al seu preu de venda al 2003.

No soles l'abonament més econòmic ha augmentat de preu. El valor dels passes situats en zones intermèdies, allunyades de les més cares i les més assequibles, també han vist augmentat el seu valor. Durant el període 2003-07, el preu mig de l'abonament més barat en dita zona arribava als 440 euros, durant el següent període, 2008-12, el valor mig del mateix producte, arriba als 473 euros. Un augment de 33 euros. La targeta més cara en la zona intermèdia ha vist augmentar el seu valor en 50 euros durant el mateix període de temps. Mentre que població ha vist reduït el seu poder adquisitiu, han augmentat els preus de les entrades. No obstant això, la reacció dels clubs és celebrar amb contundents campanyes de comunicació el llançament de tiquets a preus de ganga.

El món de la Champions

La màxima competició continental no és cap excepció. En este cas podem vore com la relació d'augment de preus i la caiguda en l'assistència tenen una clara vinculació. Mestalla ha vist com les seues graderies han passat de contar amb 41 mil espectadors de mitjana per partit a escassos 30 mil aficionats en tot just unes edicions. Al dur colp de la crisi també se'ls ha unit l'augment dels preus. Al 2005 el valencianista podria acudir al camp a la fase de grups a vore al Werder Bremen trobant en taquilla l'entrada més econòmica a 15 euros. Un preu que dista molt dels €25 que li van fer pagar per vore al Lille francès el passat mes de novembre.

Este augment de preus ha aconseguit que el valor mig d'una entrada en taquilla per a veure un partit de Champions a Mestalla haja passat de 20 euros al període 2000-06 a 33,4 en l'actual 2008-12 . Un augment de 13,4 euros de mitjana per entrada. 17 euros més és el que costa en l'actualitat l'entrada més cara per a vore a un gran al estadi respecte al 2005. Ni tan sols incloure en l'abonament – per a aquells que ho desitjaren – el famós pack de la Champions ha aconseguit pal·liar la sagnia. Un Pack que també ha patit fluctuacions al seu preu, dels 42 euros el més barat al 2002 (€99 el més car) es va passar als 53 euros al 2006 (€105 el més car).

Menys ingressos per taquilla

A pesar de contar amb uns preus més elevats, no cessa la caiguda en ingressos per abonaments. Per primera vegada des de la remodelació de l'estadi, augmentant el seu aforament de 44 mil espectadors a 52 mil, el VCF ha baixat dels 20 milions d'euros en ingressos per este concepte, fregant xifres dels primers anys noranta, on la quantitat de socis no sobrepassava els 36 mil. En l'última junta d'accionistes el club va indicar que les previsions d'ingressos per a la temporada pròxima baixaran dels actuals €18,2 milions a uns €16 milions aproximadament. Les arques del club ja ha perdut prop de 6 milions d'euros en ingressos per este concepte des de 2009, passant de 42.601 abonats als poc més de 35 mil de l'actual campanya.

A una economia tan greument subdesenvolupada que un dels dos pilars sobre els quals es sustenta la SAD patisquen tal caiguda d'ingressos deixa al club en una situació complicada. Un augment d'algo més de €10 milions amb el nou contracte de TV per a la 13/14 i l'accés als 1/8 de final de la Champions poden pal·liar el colp, que es repeteix en tots els conceptes que genera el club. Els ingressos comercials han passat de €21,2 milions al 2009 als €18,4 milions actuals.

Durant este temps el club ha augmentat les seues despeses i s'ha vist obligat a augmentar també els seus preus en lloc de trobar noves vies de finançament que diversifiquen els seus ingressos. No obstant això, durant el període de crisi tant el cost de plantilla com el de personal s'ha reduït dels €65,8 milions de 2008 als €53 milions de la 2012/13, situant-se en xifres de 2003. No obstant això, els preus en taquilles contínua molt per damunt de l'establit en aquell any.

(*) Els preus ací exposats han sigut trets de les comunicacions oficials del club durant les campanyes de renovació d'abonaments trobats en la web oficial del València CF utilitzant el buscador de notícies existent a la secció d'actualitat de la mateixa.

2 comentaris:

Pillgrim ha dit...

Ahora que salgan esos que nos ponen a parir por "no sentir la champions" a ver que tienen que decir.

Malditos estafadores, esto es un robo, y lo peor es que lo hacen sin que nos enteremos.

Anònim ha dit...

Lo de los 15 euros por una entrada de champions es brutal, como nos engañan, y aun se enfadan porque "con lo regalao" que están no va la gente... joder.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...