13 de nov. 2012

És hora de plorar un poquet

«l'Atlètic pesa molt en les altes instàncies, què vols que et diga que no sàpigues ja Tonico». Van ser paraules de consol d'un matalasser Salvador Estruch, natural de Sueca, al seu amic de l'ànima després d'un empat a quatre gols al Metropolità que deixava al VCF sense títol de lliga, gràcies a que el col·legiat d'aquella vesprada, el senyor Arque, concedira dos penals inexistents als locals, un d'ells, manat repetir en tres ocasions després d'errar els dos primers llançaments. Eren temps on els militars van aconseguir fer de l'Aviació l'equip del règim fins que l'onada tecnòcrata va desplaçar l'eix de poder a Chamartín.

Des de temps remots la relació del club de Mestalla amb l'estament arbitral ha estat convulsa, fins al punt que “Gojenuri”, un dels infausts dimonis de negre que fan bo a Tristante Oliva, es va convertir en l'insult recurrent que unes agitades graderies escopien durant la dècada dels 40 davant la reprovable actuació del col·legiat de torn. No són pocs els títols – sobretot de copa – que el lobby del xiulet ha fet perdre a la institució amb decisions que hui dia durien a la UEFA a obrir una investigació d'ofici davant tal descar.

No obstant això la resposta del VCF sempre va ser el silenci. Bé pel temor a represàlies, o per la estupidesa genètica, que llevat d'excepcions, sempre ha caracteritzat al dirigent blanquinegre, l'error arbitral va eixir impune quan la víctima parlava valencià. Una al·lèrgia a l'hora de fer-se fort davant els estaments federatius que ha llastrat en massa ocasions l'esdevenir del club en la competició oficial. La desubicació que viu l'entitat és tal que veu ara com el Llevant és qui s'erigeix en el lleig enemic de Madrid. Com un president, davant una injustícia arbitral, esbronca públicament al seu jugador en lloc de marcar territori davant els comitès competents, en sintonia amb el caràcter d'una plantilla, que fa dècades que va deixar de menjar-se al referee a cada decisió controvertida.

L'envergadura de la decadència fa que ni tan sols el sempre bel·ligerant públic siga capaç de mostrar-se feroç des de la graderia, cohibit per uns resultats massa tebis, que no són excusa per a deixar passar una millorable actuació del estament, que des de la primera jornada, ha perjudicat en la majoria d'encontres els interessos del VCF influint al resultat final. No hi ha major temor entre el col·lectiu que ser víctimes dels focus mediàtics, ser acorralats per dits que els assenyalen. Un treball que algú a la vora del Manzanares ha degut fer bé durant este estiu, perquè de cop i volta, la gràcia arbitral i la benevolència amb els horaris televisius s'ha instal·lat en la seua casa, traslladant la incertesa al Túria. Caldria començar a plorar un poquet, encara que siga per a advertir que encara existim, per molt que ens esforcem a que no ho parega.

«!No hem guanyat perquè el senyor Arque ens ha fet de tot, en el segon penal, si em deixen, m'ho menge!» Argumentava un desesperat Antonio Pérez, posant-li cara a aquell greuge patit durant una vesprada de 1950 on al VCF no el deixaren guanyar una lliga "perquè no tocava" .

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Estoy totalmente de acuerdo en todo.

Todavía no se porque el club no pataleó "oficialmente" contra el arbitaje de Teixeira Vitienes, el día del At. de Madrid, que mejor ocasión de protestar cuando, pese a este individuo, has ganado el partido.

La sensación que hay desde fuera, es que el club se toma esto como una mezcla de desidia, temor y resignación. Pensarán que como contablemente no aporta nada al club, no hay necesidad de mover ni un papel. Pero a lo mejor tres puntos al final de temporada pueden marcar la delgada línea entre la Champions o la Uefa League.

Tenemos que defender a nuestro club en cualquier estamento, eso sí con rigor y profesionalidad. Hace algunos años el club realizaba unos informes exhaustivos cuando consideraba que la actuación arbitral había sido contraria a nuestros intereses, aportando videos.

¿Porque ahora no?.

PEPELU.

Valent ha dit...

Trobe al VCF i el seu entorn un pronunciant sentiment de complexe.

Ángel Ruiz ha dit...

Jo creo que al llevar unos años donde primava lo mal que lo hacíamos, es decir, nuestros propios errores, frente a los de los árbitros y por tanto no hacía falta robarnos tantos puntos, ahora que parece que queramos resurgir nos están pegando caña de nuevo y nos hemos acomodado o adocilado demasiado.

Pero sinceramente creo que este año son ya numerosos los errores en nuestra cuenta, algunos de ellos poco atribuibles a un posible fallo arbitral.

Los 2 últimos partidos de liga nos han arbitrado francamente mal, con una actuación muy difícil de negar la premeditación.

Noé Hernández ha dit...

Jo també he parlat sobre açó en l'última entrada.

Hui que estem en un día de protesta en tota Espanya, pega dir que el VCF es té que rebelar sobre la injusticia que està patint esta temporada.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...