23 d’oct. 2012

A Borisov no hi han impossibles

El gol de Olekhnovich faria pujar al marcador el 0-3 davant el Lille certificant el primer triomf del BATE en la màxima competició continental, escrivint davant un estadi bocabadat, una nova pàgina en la història d'una institució que des de mitjans dels noranta acostuma a transformar les utopies en fets quotidians. I ho va fer baix les directrius d'un jove de trenta-cinc anys que va veure des de la banqueta com allò que va començar a dibuixar sobre el verd del Olympiastadion arribava a la seua culminació.

Fou a Munich, davant el 1860, quan el genoll de Viktor Goncharenko es trencaria per a apartar-lo dels terrenys de joc. Era el punt final a 15 anys d'obsessió en fer realitat el somni d'un pare que va signar la seua acta de defunció quan aquella nit d'Abril de 1986 el quart reactor de la central de Txernòbil va estremir al món. En l'est, les circumstàncies no solen demanar permís a l'hora d'assotar a unes gents que han après a incorporar en la seua ADN l'afany de superació. I sobre eixa premissa, s'alça la industrial ciutat de Borisov amb els seus 150 mil habitants, una urbs acostumada a ser la ventafocs que deixen pujar a una carrossa de cristall per a alternar-se amb les més belles de la contornà.

El sonat triomf davant el subcampió europeu respon al inici d'una nova fita en la història del futbol bielorús, marginat per la supremacia del hoquei sobre gel i el seu estatus d'esport nacional. Amb una irreverència quasi infantil el club capitanejat per un empresari caigut en desgràcia habitua a riures en la cara del Dynamo Minsk i de Yuri Chizh, un oligarca que respon al patró que regeix en les ex repúbliques soviètiques, i la proximitat del qual amb el confident del dictador va llaurar una hegemonia que un repudiat BATE s'ha encarregat de volatilitzar amb sis títols consecutius.

Eixe delicat joc de poders imperant en els vells satèl·lits soviètics aparta per necessitat d'aliats futurs als enemics del present, culpable de que Anatoli Kapski dirigisca la Borisovskiĭ zavod AvtoTraktornogo Elektrooborudovaniya, la automotriu estatal des de la qual catapultaria al club del futbol regional fins a la primera divisió, guanyant el primer campionat en 1999. Una forma blana de venjar-se de la seua dissort política. Precisament eixa guerra és la causant que l'home miracle del BATE, aquell que va exercir de Guardiola abans que el propi Guardiola, ocupara un càrrec vacant per una retirada disfressada de malaltia que enviaria a Kriushenko al Dynamo com a castic pels seus èxits sobre el terreny de joc.

Amb un projecte de pedrera que de tant en tant exporta talents com Hleb s'ha construït una història europea sense saltar-se cap capítol. La Intertoto abans que la UEFA, la derrota en les prèvies de la Champions abans que la classificació, la humiliació com a pròleg del primer punt, i la dignitat en la derrota abans de convertir-se en la revelació del any. Tot un afront per a l'aristocràcia bielorussa que ha de viure veient com en l'estadi nacional, en el cor de la capital, l'equip que ningú vol derrota al Bayern de Munich consagrant al futbol en un estat que ho mira de reüll.

«Preferisc anar a un partit d'hoquei que veure al BATE». Paraules d'Alexander Lukashenko, l'últim dictador d'Europa, que evidencien la inferioritat d'una institució que va trobar en els sis-cents mil euros el traspàs més car de la seua història. Amb la convicció de que no hi ha utopia que la il·lusió no puga tombar l'equip de Goncharenko pot deixar encarrilada la seua classificació per a vuitens si per una d'aquelles, en un nou episodi d'èpica i superació, Bressan, al minut 90, com fera amb els alemanys, aconsegueix vèncer a un VCF que funciona tan bé que s'ha plantejat repartir dividends mentre la seua plana major es passeja per eixe parc temàtic de l'Europa post pacte de Varsòvia a costa del club.

Són les conseqüències de l'absència de problemes a solucionar.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...