Són dissenyadors, publicistes o estudiants, ingenus recent aterrats en el món real amb una única obsessió, reunir-se per a jugar al soccer. Una aventura que els duu no en poques ocasions a haver de saltar tanques o reptar pel terra per a colar-se per una foradada tela metàl·lica quan l'encarregat municipal d'obrir les instal·lacions fa tard al seu treball per donar altra mossegada a l'enèsim donut. No importa si és estiu o hivern, si fa calor o un mantell de cinc centímetres de neu cobrix la gespa sintètica del camp veïnal, la necessitat de jugar una partida amb els amics abans d'entrar al treball són imparables.
Qualsevol visitant a la ciutat pot trobar-se'ls a les set del matí en ple cor del barri xinès, abillats amb estranyes vestimentes, coberts amb curiosos capells, apartant la neu amb pales, o regant la gespa per a expulsar la sequedat que la calor estiuenca ha incrustat entre els tepes. Amb barbes espantadisses i pintes estrambòtiques el curiós observarà desmanyotats malabaristes on ells veuen Zidanes i Rooneys que mai van ser descoberts per atrevits scoutings jugar finals de Champions League entre col·legues, mentre un grup de rodamóns, despertats pel soroll de la pilota contra el metall, intenten simular un Wembley entregat. Parlem dels xics del Chinatown Soccer Club, un invent entre quatre amics sense més pretensió que passar una bona estona que ha acabat derivant en una icona cultural en un dels barris més vius del món.
El que va començar sent un passatemps per a creatius de la zona, amants d'açò del “onze tios en pantalons curts corrent darrere d'un baló” ha acabat en una plataforma d'integració per a emigrants i nouvinguts al barri, en un moviment social que ha aconseguit mantindre en bon estat els equipaments esportius que utilitza mig barri per a major inri d'un ajuntament que ja amenaçava amb liquidar el pressupost que sustentava les pistes. Entre acudits sobre tipografies, critiques i adhesions sobre el nou color llançat al mercat per Pantone i anècdotes de clients cerrils nivell “m'agrada, però vull que el color negre, siga més negre” l'última jornada de la Premier o de la Champios es colen entre borses buides, sabatilles brutes i una taula repleta de menjar ràpid i olor a cafè.
La seua menuda seu en Lower East Side exerceix de monument a un moviment que ha transcendit fronteres i que ha convertit el futbol de barri, el partit entre amics, en art. Que es note d'on ix el club. El lliurament anual de premis posa el punt final a la temporada guardonant al roin que millor progressa, a les cames més fresques o el trofeu que emula el nostre Pichihi per al jugador que més vegades ha aconseguit traure la pilota fora del recinte, entrega que transcorre entre exposicions fotogràfiques o dissenys relacionats amb els partits i peripècies patides durant el curs realitzades pels integrants del CSC.
Tot i no competir en grans lligues, i tenint com únics espectadors a jubilats que passegen al seu gos i a borratxos trasnuitats, les equipaciones del club converteixen al Chinatown en el millor vestit de l'univers futbol. Tot elaborat, finançat i fabricat pels seus membres amb material comprat en els comerços del veïnat, treball que ha aconseguit cridar l'atenció de les grans marques fins al punt de que a Àustria i Sud-àfrica Adidas i Nike els van encarregar treballs amb temàtica futbolística per a exposar en els seus estands durant l'euro i el mundial per a convertir-se en un llibre editat.
Este grup de gent, que senten el soccer com a vital en un país on l'esport rei es juga amb un baló en forma de meló, ha aconseguit donar llum al futbol-creatiu, produint disseny amb la pilota com excusa, convertint el seu modest cau en una menuda galeria d'art on jugar al futbolí, veure partits europeus entre cerveses, organitzar exhibicions i conèixer gent del moviment per a major glòria del “mundillo”, que ja pot mirar-se en NY per a poder cridar tranquil·lament “veus com també sabem fer coses de persona normal com parlar de futbol?” mentre solidifiquen una amistocracia que retorna al pegar patades a un tros de cuir esfèric la seua aura més primigènia, en conjunció amb una vessant artística, creant així l'utopia perfecta.
La internacionalització del fenomen “Chinatown” està començant a arribar a Londres, Berlín o Viena, on clubs de recent formació com el Soho Warriors FC segueixen els seus passos integrant el urban-art en esta nova filosofia. Si visites Nova York i t'apeteix jugar un partit amb els xics del CSC soles has d'enviar un mail a coach@chinatownsoccerclub.com amb dies d'antelació i concretar una data, com a requisit hauràs de passar un examen per a demostrar si els teus coneixements determinen que eres un veritable afeccionat al futbol o no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada