Va nàixer de la mà de milionaris i va ressuscitar gràcies als bitllets morats. L'AZ va irrompre a Holanda en els seixanta per a revolucionar el futbol tulipà, i en la seua prompta joventut, ho va aconseguir. Somni realitzat d'una dinastia adinerada – els Moleenar – es va recolzar en la seua base pudent per a emprenyar a les elits del panorama futbol amb èxits tempraners, interromputs per un inesperat abandó dels patriarques que va acabar per enfonsar a un gegant amb peus de fang, obligat de sobte, a topar-se amb la crua realitat que proporciona un bastió d'escassa població. Després de passejar-se per categories inferiors el maná dels florins els van rescatar per a l'elit, però esta vegada, acompanyats d'un pla estratègic que va veure en la formació de joves talents i en la recuperació de velles glòries la formula perfecta per a tornar al glamour d'aquells albors vuitenters plagats de títols i finals europees. Jove i robust, la salut de l'equip d'Alkmaar batega amb vigor per la Eredivisie més competida en cinquanta anys, liderant una taula que torna a comandar després de quasi quatre anys de paüra, on va arribar a ficar el cap en l'abisme quan la crisi financera que assolí Europa es va dur per davant el holding construït per Scheringa – propietari del DSB Bank que va finançar la construcció del nou estadi comprant el naming i la publicitat de les samarretes – i autor de la resurrecció de la institució més moderna i progressista dels Països Baixos. Gràcies a este flagell els Zaanstreek han pogut comprovar que les bases que van assentar de la mà de Co Adriaanse són prou solgudes com per a aguantar una sacsejada de tal calibre.
De peculiar filosofia, l'AZ inverteix els seus diners en infraestructures, contant amb una divisió de scouting equipada amb l'última tecnologia posada al servei d'una dotzena de tècnics que cuinen en les entranyes del AFAS Stadion les línies d'un model que va perfeccionar Van Gaal, culpable de que els aires de grandesa del banquer més boig d'Holanda no involucraren al club en una espiral de despesa desmesurada amb el qual atraure rutilants estrelles. En tot just deu anys els Rot-Weiss han tornat a enverdir vells llorers potenciant la seua política de formació. Conscients d'haver de desprendre's dels seus millors jugadors, els traspassos soles s'escometen quan el seu nodrit grup de gurus tecnològics veuen en les seues formules estadístiques els primers signes d'estabilitat d'una otrora alcista corba de rendiment.
Anhelant conquistar el seu tercer títol de lliga, i eliminats de les semifinals de copa pel modest Hèracles, el conjunt dirigit per Gertjan Verbeek torna a tindre l'oportunitat de fer realitat un antic somni Alkmaares, conquistar el vell continent. Subcampió de la competició en 1981, i semifinalista en 2005, el sempre coquet conjunt de la regió septentrional neerlandesa afronta estos quarts de final davant el València CF com una oportunitat històrica de trencar l'hegemonia del big three en les competicions internacionals. Encara que lluny queden els temps de Kurt Welzl i Georg Kessler, volen tornar a cridar, llibertat !
(*) Llibertat és una canço d'un grup local adoptada pels aficionats del AZ com a himne no oficial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada