20 de febr. 2011

El Popurri: Torna el Taxi!!

En l'últim any i mig el Blog va perdre moltes coses, seccions, costums i hàbits que per falta de temps i per sumir-se en una espècie de depressió valencianista van fer que les ganes i l'anterior “acidesa” passaren a millor vida. Ja recuperades després d'un any d'absència “Històrics en Problemes” i pendents de recuperar “The Manager”, el “Popurri” torna a escena per a major preocupació d'aquells per als quals es va crear: mitjans, periodistes, dirigents i grupis varis que ens delecten amb menudes píndoles que de per si no donen per a una entrada, però que juntes, ens donen material de sobra. Com estem en mode retro, el “popurri” (inicialment conegut com “entrepà d'ones”) no és l'única cosa que torna, ara, el Taxi que un dia se li va pagar al Piojo també ix del garatge.

  • El vell clàssic del Taxi: Si senyors, el Taxi que un dia Morata li va pagar a Claudio Lopez per a que deixara el València, i que posteriorment ho va tornar a pagar per a que tornara, fins i tot sent més costosa la seua volta que els ingressos que va deixar la seua partida, ha renascut de les seues cendres. L'eina de treball que va utilitzar El Fary para guanyar-se la vida, en esta ocasió, ha estat encasquetada per al bo de Mathieu. No es sap molt bé perquè, segurament siga per ordres del Xeic que viu en el sofà del murcià, però últimament l'empresari discotequero no cessa en la seua obstinació d'empaquetar al francès, exigint com Déu mana (ara que ha substituït a Insa com el untat del poder) que al lateral no se li renove ni per equivocació. Potser els problemes amb el castellà del jugador li impedisquen entrar com a soci en el buffet d'interessos que ostenta dit “periodista”, per això, ha de ser incomode mantindre un element que no tinga la capacitat de filtrar ni fer negocis per al AS i la SER . Si algo bo ha de tindre manar en el club i ser amic del propietari, es que pots exigir i confeccionar plantilles al teu antull, passant-se dos mesos consecutius faltant al xic sense conseqüències. No hi ha res com creures "vencedor moral" de no se que per a fer riure dia si dia també i anar menyspreant inclus al propi aficionat per questións que no te la culpa. No forem nosaltes els que qualificarem com "el nou Roberto Carlos" a Carletto. Tret que hara es utilitzat per a criticar al abonat. Que valents són per a uns, i que covards per a altres.

  • Joan Carles ara vol ser critic: Després del partit d'anit, el director de Superdeporte, eixe diari que igual posa a parir a Emery que el trau en portada comparant-lo amb Benítez, va fer una reflexió al seu Twitter: “De tant en tant cal anar a veure el partit en la graderia, la veritat som sor Citroen, l'abonat és molt més critic”. Que es prepare el mister, pot passar de ser el nou Benítez del nou millor València de la història, a ser el nou Koeman en qüestió de 24 hores.

  • Fernando torna: Torna a la càrrega, torna a rajar. El director esportiu que va passar de voler tirar a Emery a renovar-lo en menys d'un mes torna a la seua tribuna de sapiència en Las Provincias a rajar de tot el que es belluga. Ara li toca el torn a Stankevicius, probablement el millor central que hem fitxat en l'etapa de vaques flaques (i l'únic que no té el seu segell). L'antic organitzador sense velocitat (i amb poc pèl) continua en la seua croada venjativa. A Colomer se li va tirar del club sense raó alguna utilitzant dolentes arts, demostrant els dirigents actuals una baixesa superlativa. Tanmateix, l'antic DD està perdent la raó a passos engegantits amb el seu continu pataleig públic. El bo de Fernandisco pateix de la mateixa malaltia que porten dins la majoria de jugadors “de la terreta”, eixa que els fa creure's que són amos del club, que tenen dret de pernada, que estan per sobre de l'escut i que els fa muntar en còlera cada vegada que presidents, entrenadors o espectadors els conviden a eixir, quan estos, negant la major, no són conscients que el seu temps ja va passar. Ara el vell 10, des del seu paper d'exdirector esportiu i exvicepresident, continua manifestant el tic rancuniós que duen tots dins. Amb lo que “sap” el catedràtic de futbol, i que ho desperdicie errant el tir contra innocents perdent tota la raó que un dia va posseir....

  • Pedrito Cortes: El simpàtic president que protagonitza en el seu temps lliure anuncis en Canal9 emulant la guerra de les galàxies, apareix ara reivindicant els seus coneixements de futbol, atribuint-se el fitxatge d' Ayala. Jugador que va "portar" Suso Martínez. Segurament el rostre dur que caracteritza a don Pedro, se li torne moll quan algun dia torne a ser primera plana els negocies que van fer amb Beccalli i aquella colònia de rumans (inútils en lo esportiu i molt costosos en lo econòmic) que van inundar el roster del VCF. Encara que també caldria recordar els contractes milionaris que per conte i risc va signar al Kily (6 kilos nets) a Jonhatan (100 milions pessetes nets) i a Parri (altres tants) amb més anys de contracte que un funcionari.

  • Clàssics europeus: Marca i la seua ínclita matriu anuncien a so de bombo i platerets que a partir d'esta setmana emetran en el seu canal de TV (MarcaTV) els partits històrics que els equips espanyols han gaudit en competicions europees. Una gran notícia per als amants del vintage. La notícia pareix positiva. Menys quan la lliges. En esta nota parlen en el seu inici “Dels millors encontres diputats pels equips espanyols al llarg de la seua història en les competicions europees”. La qual cosa convida a pensar, que per exemple, algun dia podrem veure aquella eliminatòria de la Recopa davant el Barcelona, aquell tormentos partit contra el Man.United de la UEFA en 1982, la volta a Europa davant el Porto, o aquell escandalós partit a Roma on “ens van furtar” un triomf segur. La invitació a pensar cessa quan segueixes llegint la notícia i et trobes amb que els “equips espanyols” als quals fa referència Marca no són altres que Madrid i Barcelona. Sorpresa? No, la sorpresa haguera estat que dins de la definició "d'espanyols” hagueren inclòs a aquells que no ho són, com el València CF, per exemple. Els aficcionats espanyols del Schalke estaran contents, podran veure al seu equip eliminar al club no espanyol en aquella UEFA del 97, on els espanyols del Ruhr van fer història.

  • Adéu als fòrums: Que malament camina el món del fòrum. Confesse que fa poc més d'un any vaig abandonar “la costum” de participar per esgotament mental. De tant en tant sol llegir-los i passar-me per a veure com els va la vida a “vells coneguts”. Fins i tot últimament m'he atrevit a “participar”. Però pel que llig estes ultimes setmanes tant en Foroche com en altres, el talibanisme s'ha fet amo dels espais que un dia van ser aptes per a raonar de quasi tot. La broma i la ironia han donat pas a la mala bava i al menyspreu. L'opinió ha desaparegut per a donar pas al troleo pur i dur. Que alguns dels participants en Foroche facen vergonya aliena no preocupa, és el peatge que cal pagar per rebre tant de tràfic. Lo trist és en el que s'han convertit altres, que precisament, van nàixer per a separar la pols de la palla. Si desaparegueren, encara que provocara dolor pel que suposen alguns a nivell personal, no ens perdríem res, per desgràcia van deixar d'aportar fa massa temps.

  • De Astore a Kappa, de Kappa a Joma: L'univers de les samarretes està en plena ebullició. Ja és més que oficiós que Joma serà el nostre nou guia espiritual. L'empresa de don Fructuoso López vestirà al VCF la pròxima campanya a raó de tres milions d'euros per temporada. El caché habitual que té este equip des de fa deu anys. I pel que es comenta els futurs dissenys no s'aniran massa dels templates que van fer per al blog els amics d'Ainara-Sport. Mentre el club passa d'Itàlia a Toledo, l'Alabès, en segona B, fitxa per NIKE, fins i tot ja ha presentat les seues noves equipaciones per a la següent temporada. Lo cridaner, és que ahir, en Mestalla es va donar un fet curiós. El VCF que vestia Kappa deixarà de fer-lo el pròxim curs. El Sporting que vesteix Astore, es comenta que vestirà Kappa a partir del 30 de Juny. I el Sevilla negociant amb Li-Ning. Que estrany tot.

  • Frank Arnesen: El exjugador del VCF i actual director esportiu del Chelsea abandona Londres. A partir d'ara serà el nou cap de la parcel·la esportiva de l'Hamburg. Club que és quasi com un germà bessó del València. La seua afició xiula, però no sense motiu, estos salten al terreny de joc si fa falta per a expulsar a un jugador seu per tocar-se'ls en ple partit. Provoca als seus fins al punt que estos acaben llencant objectes a la graderia en “pla Cantoná”, els dirigents es passen el dia barallant-se en la premsa, i les seues juntes d'accionistes recorden a aquelles mítiques del senyor bunyol… i per a postres, duen 4 entrenadors en cinc anys, i altres tants directors esportius. Que entranyables son estes hamburgueses.

3 comentaris:

Lobo ha dit...

Eres un puto crack Desme, de acuerdo en todo, todo, todo.

(bueno, excepto en que también creo que habría que buscar algo mejor que Mathieu, pero lo mío es sólo opinión futbolera sin más)

Pillgrim ha dit...

Vaya que si, me llama la atención como Morata "exige" que no se le renueve a Mathieu, y por el contrario, le ha dado por hacer entrevistas lacromoginas al Chori, quejandose de que la gente le trata mal, le critica y es un inconprendido.

Valent ha dit...

si si, però el que es va a la presó soc jo per dir-ho XD

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...