Zigic: Símbol d'un mal treball.

València sempre ha sigut terra de sentències. En tot l'ampli espectre de la vida, en lo polític, social , cultural i esportiu. Fins a avorrir-nos ens hem passat gran part de l'hivern escoltant i llegint allò de que Jordi Alba no està per a jugar en el VCF, que Baraja no aguanta més de 20 minuts o que Zigic no té el nivell per a jugar en Mestalla. Tots, quan han tingut minuts per a poder fer-lo, han demostrat que no solament tenen un lloc en este equip, sinó que no són tan roïns com alguns s'han encarregat de vendre.

Els decrets implantats en este grup han acabat per enfonsar-lo en el segon tram de la temporada. Villa fa massa que va deixar d'aportar al grup, i a pesar d'això no ha vist minvat el seu protagonisme en l'onze titular. Mata a última hora, encertadament, està xuplant banqueta, una banqueta que deuria haver provat amb antelació, i amb més assiduïtat, potser així haguera arribat sencer al final de temporada, ell com tants altres. A Silva encara se li busca un gram de compromís, jugador de partit televisat, esborrat sense contemplacions de Sòria la temporada passada, va ser alçat als altars, mentre altres, amb el mateix estigma, són crucificats en plaça pública a la mínima oportunitat.

Els números de Zigic són esgarrifosos, tant en positiu, com en negatiu. El porter suplent, Moyá, quasi doblega en minuts jugats al davanter serbi, no obstant això la importància i la qualitat dels seus minuts superen en molt als del top-10 de la plantilla. Les circumstàncies han deixat en evidència el mal treball en la gestió del grup que es duu realitzant en este equip des de fa massa. Soles una interminable, e inexplicable, plaga de lesions han donat oportunitat a gent com Alba o Baraja de demostrar al món que encara tenen alguna cosa a dir en el futbol d'elit.

El cas del serbi és distint. Sempre ha complit, i els seus escassos minuts en lliga han suposat nou punts per al seu equip. No obstant mai ha gaudit de la confiança del tècnic. El gegant, víctima d'un equip apàtic i desidiós ha sigut no sense falta de demagògia el blanc perfecte de les ires en les diferents cerimònies del caos que ens ha delectat amb tanta assiduïtat este grup. Altra de les constants d'este equip, sempre són culpables els mateixos, potser, els que menys culpa tinguen. Encara estic esperant una sola critica a Villa, Mata o Silva, i els motius els col·leccionen. Per contra n'hi ha qui estigmatitza a Zigic pel mà a mà fallat davant Valdés... certs jugadors no tenen dret a equivocar-se, a altres se'ls passa per alt actes d'indisciplina d'una forma pasmosa. És lo que té tindre nom.

A portes dels 29 anys, el cicle de Villa en Mestalla fa massa que va finalitzar. La seua marxa més que entristir, ha de ser motiu d'alegria. En la trentena no va a donar més del que ha donat, i esta serà l'ultima oportunitat d'obtindre un rendiment econòmic important per la seua venda. En el seu haver quedarà el seu compromís i entrega mentre va ser un currant del futbol, la seua ultima etapa ha deixat molt a desitjar, però no hi ha res que reprotxar-li. D'altres no es pot dir el mateix, Silva ja va forçar la seua eixida després de regressar de la seua cessió a Vigo amb tot just 20 anys. Encara hi ha qui espera que done lo que no ha donat mai amb el seu equip i si amb altres. Ambdós, per diferents raons, fa molt que van acabar la seua etapa en este club. La seua eixida ha de ser entesa més que com una pèrdua, com un alliberament, gent com Zigic i Jordi Alba és lo que fa falta en el futur, i sense ells, van a tindre la tranquil·litat i l'oportunitat que mai se'ls ha volgut donar.