The Manager: Don Revie

L'aventura de Don Revie al capdavant del Leeds es pot qualificar d'intensa. El millor entrenador de l' història del conjunt britànic va permanèixer durant 13 temporades al capdavant de l'equip, i en cap d'elles va baixar de la tercera posició. Encara que per arribar a construir el bloc que va dominar el futbol britànic de mitjan dels seixanta fins a meitat dels setanta va haver de passar per mil i un problemes.

Don va arribar a la banqueta de Ellan Road com aplegaren la majoria d'entrenadors britànics d'aquella època, Revie era el capità, davanter i estrela del Leeds en 1961, condició que després del seu declivi (va ser internacional i estrela del Manchester City) i una complicada situació econòmica del club el portaren a la direcció del equip.

A finals dels 50 el Leeds va escometre una sèrie de reformes i obres d'acondicionament que van situar a les seues instal·lacions com les millors del país durant més de dos dècades, però va tindre un cost econòmic important que deixaria al club a la vora de la fallida. De fet l'equip va patir un dolorós descens a segona, altra porta oberta per a Revie. Davant la necessitat de començar de zero amb un equip jove, el club es va posar a la crida i cerca d'un entrenador experimentat, capaç de conduir a un grup de xics a l'èxit.

Conta la llegenda que després de setmanes de recerca infructuosa, el secretari del club li va suggerir al president que Don Revie es fera càrrec de l'equip, la contestació del cap del Leeds va ser significativa “Don?, Don Revie?, però si és un autèntic carbó“… el secretari va contestar, “Efectivament, és la classe de cabró que ens fa falta en estos moments”. I així va ser, Revie en una setmana va passar de jugador i capità a mànager del Leeds. Biografia de Don Revie per Andrew Mourant

Les seues primeres decisions no van estar exemptes de polèmica. supersticiós i amant de l'esoterisme Revie estava convençut que Ellan Road havia sigut objecte d'una maledicció gitana, i com a tal va actuar. Va sotmetre a les instal·lacions a un ritual per a acabar amb les males presències. La segona decisió extravagant, difícil d'entendre des d'un prisma actual, va ser la de canviar per complet els colors del Leeds, fins a eixe moment el club vestia de groc i blau.

Revie va definir les seues supersticions com "la dinàmica ritual d'un grup guanyador." Anècdotes no falten, després de mesos de discussions la seua dona el va convèncer per a que assistira amb tratge i corbata als partits, el primer dia que ho va fer guanyà per primera volta després de mesos sense fer-ho. A partir d'eixe dia tota la plantilla estava obligada a portar tratge. Durant anys el Leeds sempre que jugava fora de casa en la tercera ronda de la FA Cup era eliminat. Un bon dia l'autobús que portava al equip per a jugar el corresponent partit de copa es va quedar parat a escassos 100 metres del estadi, tenint que fer el trajecte a peu. La victòria va ser clara. Una anècdota que es va convertir en ritual, des de eixe moment sempre que jugaven fora de casa un partit de copa els últims 100 metres ho fien a peu, fet que provocaria el desencontre amb Brian Clough, que desencadenà una virulenta rivalitat entre els dos.

En la primera setmana com a mànager, i després del afer de la maledicció gitana, Revie es va plantar en el despatx del president. Ni curt ni mandrós Don va exigir al cap, que si de veritat confiaven en ell, si realment el creien l'home ideal per a dirigir el Leeds, era innegociable un canvi en l' equipaciò, davant la reticència del president, Don va ser tallant, “ Portem una vida vestint de groc i blau, i que hem guanyat?, !res!, a partir d'ara este equip deixa de ser un perdedor perquè ho entrene jo, i jo no sóc cap perdedor”. Biografia de Don Revie per Andrew Mourant

Alguns radicals atribueixen dit canvi de colors al blanc com homenatge de Revie al Reial Madrid (del que sempre es va confessar admirador), res més lluny de la realitat, el canvi va ser fruit de les seues supersticions, sempre les va dur a l'extrem. Leeds està situada entre Manchester, Nottingham i Liverpool, ciutats on el blau i el roig ja tenien amo, Revie volia distinció, el canvi de colors va ser estudiat prèviament pel club i triat a consciència.

En els seus dos primers anys al capdavant de l'equip va ascendir a primera, i ja en la màxima categoria va finalitzar subcampió. En l'aspecte futbolístic podem dir que Don Revie va introduir el catenaccio en les illes. Els seus equips eren durs , i a pesar de contar amb jugadors de grandísim talent com Bremmer, Giles, Peter Lorimer, Gordon Moqueen o Norman Hunter, dedicaven més esforços a donar patades que a tocar el baló. La fama de l'equip era tal, que el Leeds va ser qualificat com l'enemic públic número un del futbol anglès. Una rudesa que va dur al club a ser el millor equip de les illes durant més d'una dècada, i en paraules del propi Revie, havia servit per “aconseguir que un equip de províncies li done una patada en el cul als rics de Londres”, eren coneguts com la banda de Revie.

Va guanyar dos títols de lliga, una copa, va disputar una final de copa d'Europa, altra de la Recopa, i va ser campió en dos ocasions de la Copa de Fires, a més d'aconseguir tres subcampionats de copa i cinc de lliga. Però per sobre de la seua excentricitat Revie va destacar per un fet res habitual en la seua època, estudiava als rivals, realitzava informes personalitzats per als seus jugadors abans de cada partit. Com va confessar Moqueen: “eixíem a jugar sabent fins la marca de cafè que prenia el jugador que havíem de marcar”.

El declivi de Revie va arribar de la mà del seu major repte. Anglaterra va quedar fora del mundial del 74 després d'empatar a un contra Polònia en Wembley, la FA li va cridar per a salvar l'honor del futbol britànic, el seu fracàs va ser estrepitós, va durar menys d'un any al capdavant del combinat angles. Este fracàs li va dur a refugiar-se com seleccionador d'Aràbia Saudita. En 1980 va patir un accident cerebral que el va apartar del futbol, va morir en 1989 víctima d'altre atac.